09 de novembre de 2010
09.11.2010

VEGANISME

09.11.2010 | 09:00
VEGANISME

Una persona pot subsistir si s'alimenta només amb productes vegetals? Per als vegans no únicament és possible sinó necessari. La paraula vegà deriva de l'anglosaxona veg-etari-an.

Els britànics Elsie Shrigley i Donald Watson, enfadats amb els vegetarians que consumien lactis i peix, van ser, l'any 1944, pioners d'aquesta filosofia de viure.


Quines són les diferències entre vegetarians i vegans? Hi ha seguidors d'ambdós corrents que s'inspiren en motius religiosos, com per exemple el jainisme, una secta de l'Índia que va tenir Gandhi com a simpatitzant. També hi ha cristians vegetarians convençuts de la voluntat de Déu en excloure els animals de l'alimentació humana segons una interpretació estricta d'un versicle del Gènesi on el Creador diu a Adam i Eva: "Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment". 


Un altre motiu adduït per ambdós corrents és de caire ecològic: l'increment del consum de productes d'origen animal provoca una ràpida escassetat dels recursos naturals utilitzats per nodrir les bèsties. Alhora asseguren que un grapat de malalties són degudes a la ingestió de carn, peix i ous. És a dir, la pròpia salut estaria en perill.


De totes maneres, per al veganisme aquestes raons són qüestions menors al costat del sofriment i la mort que suposa la cria i l'explotació d'animals per al consum. El vegà o vegetarià estricte adopta la decisió de no consumir productes d'origen animal perquè defensa aferrissadament que les bestioles tenen sentiments. Per tant, és una opció vital gens menyspreable i no s'ha de confondre la seva ingenuïtat amb la ximpleria ni tampoc la defensa dels drets dels animals amb un sentimentalisme estúpid.


La filosofia d'aquest moviment es podria associar amb una visió optimista del bon salvatge, seguint les passes del pensador Jean-Jacques Rousseau, un influent vegetarià. Ara bé, defensar la bondat natural de l'home i culpar la societat de ser la causa de les injustícies és una utopia en un món caníbal on l'home és un llop per a l'home, segons el pensament del filòsof Thomas Hobbes.


Per tot plegat, malgrat les raons exposades, per als no vegetarians ni vegans, és un pecat rebutjar unes gambes a la planxa o un bon filet de vedella coronat de foie gras perquè provenen d'animals sacrificats o torturats. Tal prova de puresa alimentària no és una virtut sinó una flagel·lació dels sentits. No tothom és capaç de renunciar al plaer de cruspir-se semblants exquisideses.


Allà doncs, els vegans i les seves dèries!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook