La profunda i insolidària crisi econòmica que estem patint, i sembla que encara patirem durant força temps, està produint escletxes perilloses i fractures socials que posen en qüestió els mateixos principis que regulen la convivència i la coexistència pacífica entre els ciutadans. La societat del benestar i del consum desenfrenat de fa pocs anys ja és, per a moltíssimes famílies i milers de ciutadans, un simple record llunyà, un somni que s'ha esmicolat al ritme dels problemes diaris per arribar a final de mes i davant la ineficàcia dels poders públics. La persistent pèrdua de llocs de treball i la cada cop més nombrosa confraria dels que, podent i volent, no troben feina, empeny moltes persones cap a la desesperança i la falta d'il·lusió. No en va la primera preocupació dels ciutadans és la situació econòmica i l'atur, mentre contemplen desconcertats com molts polítics debaten sobre temes i qüestions que a la gent del carrer no interessen en el seu dia a dia. Els grans principis, les grans idees, les grans proclames poden servir de guió i d'inspiració o de cartell, certament, però el que necessita la ciutadania, ara, són solucions als seus problemes reals i recuperar la il·lusió en la convivència solidària i el compromís valent dels poders públics per conquerir una societat més justa, on la dignitat de l'ésser humà es respecti i es protegeixi eficaçment.
Vull fer un crit de protesta contra tots aquells que, ostentosament, enfront del dolor i la misèria de molts, continuen fent ostentació d'un ritme de vida i d'unes despeses sumptuoses que s'han de catalogar com a indecents i obscenes. Només cal veure determinats programes de televisió, o llegir notícies sobre els grans beneficis de bancs i potents lobbies i empreses, etc... M'acaben de fer saber que el propietari d'una empresa, mentre ha acomiadat de manera barata tres pares de família, es passeja amb un turisme d'alta gamma i de valor molt superior al que ha destinat a indemnitzar els seus empleats, i que acaba d'estrenar. La crisi econòmica no només està debilitant el sistema de protecció social, sinó que ha relaxat el nivell de compliment de les lleis i ha incrementat el número de persones que exploten, sense escrúpols, els més necessitats, fins a extrems preocupants.
I el més trist és la constatació que persones sense escrúpols ni principis ètics o morals s'aprofiten de la necessitat de persones i famílies, incrementant els seus recursos i ingressos de manera indecent. Pisos patera, crèdits usurers, treballs clandestins o d'economia submergida, contractacions a mitja jornada quan realment es realitza la jornada completa, esclavatge i tràfic de persones, especialment dones, que són explotades sexualment, permissivitat amb el criminal negoci de la droga,... I podríem seguir, perquè el camí vers la dignificació de les persones i el respecte a aquestes està ple de perills i de sorpreses. Mentre el diner i el benefici, sense control ni ètica, serveixin de carnet de presentació i porta a la consideració social, negociar amb la misèria i les necessitats alienes continuarà estant a l'ordre del dia. Per tant queda molt camí a fer per avançar cap a una societat més civilitzada, més solidària i més justa. I aquest hauria de ser un ?compromís de tots els que diuen i proclamen que volen una societat més lliure i millor.
