25 de novembre de 2010
25.11.2010
Opinió

Una agenda diferent

«S'apropa el cap d'any. És hora de mirar calendaris i consultar agendes»

25.11.2010 | 09:24
Una agenda diferent

S'apropa el cap d'any. És hora de mirar calendaris i consultar agendes. Malgrat vagi essent la hora de les agendes electròniques, encara val la pena aturar-se per donar un cop d'ull a l'Agenda Llatinoamericana. Raons? N'hi ha moltes... Per exemple, es tracta del llibre llatinoamericà més difós cada any dins i fora del continent. Però hi ha més: és un lligam de comunió entre persones que vibren i es comprometen per les causes de la Humanitat, suposa un recull de textos que fan créixer el pensament solidari cap a tot el planeta, aporta material educatiu de gran qualitat, suposa una esperança cap a un món nou possible,... I, a més, enguany aquesta senzilla agenda celebra els seus vint anys d'existència entre nosaltres. Vol dir això que ha arribat ja a una maduresa fecunda, i forma part del paisatge de les acaballes de l'any. Els seus editors són el bisbe Pere Casaldàliga i el teòleg claretià José M. Vigil, dues persones prou conegudes pel seu compromís amb els pobles crucificats de Llatinoamèrica.

Enguany, tota l'agenda gira entorn un doble interrogant: Quin Déu? Quina religió? Casaldàliga és expeditiu des de la primera pàgina, amb aquestes tres afirmacions, presentades a tall de sil·logisme: "Per canviar de vida, s'ha de canviar de Déu. S'ha de canviar de Déu per canviar l'Església. Per canviar el món s'ha de canviar de Déu".

Per tant, més que una "agenda" en el sentit literal de la paraula, la Llatinoamericana és tot un llibre que ofereix la possibilitat de formar-se, reflexionar i debatre. La seva estructuració és clàssica. Convida, en primer lloc, a veure i contemplar la realitat actual; segueix amb un convit a somiar més que jutjar sobre els nostres pensaments; i acaba amb una ferma proposició per actuar en el món de les realitats de cada dia. Pot semblar agosarat dedicar aquest volum a Déu i a la religió. Dins una societat laica, semblen temes que queden arraconats a la sagristia. Però els autors són molt conscients de la necessària dimensió espiritual de l'home. I quan aquesta dimensió espiritual queda buida, hi ha molts déus disposats a omplir-la. Déus que, lluny d'alliberar, esclavitzen.

Per això, des de l'aconfessionalitat, els continguts de l'agenda conviden a plantejar-nos quines són les respostes personals, individuals, sobre el concepte de  Déu i sobre la religió. No hi ha respostes inútils. Diuen que Einstein, cap al final de la seva vida, es declarava "un no creient profundament religiós" i acceptava que, d'alguna manera, aquesta és una nova mena de religió. Adquirir aquesta agenda suposa un acte de solidaritat i un dels regals més oportuns per asserenar l'interior. I a més és, possiblement, l'únic producte no lucratiu que surt a la venda aquests dies prenadalencs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook