11 de desembre de 2010
11.12.2010

Li donaria la vida

11.12.2010 | 01:00
Li donaria la vida

La privatització de la Loteria Nacional, de la qual es parla últimament, m'omple d'estupor. No em sembla malament que l'Estat es faci d'or amb la mala sort dels contribuents (el més normal és que no toqui), però em repugna la idea de fer milionaris amb la meva desgràcia els propietaris de Construcciones y Contratas, per esmentar una empresa que em sona d'alguna cosa. Fins ara, per Nadal, quan comprava el meu dècim anual sabent que no em tocaria ni el reintegrament, pensava en les carreteres i els hospitals i en les escoles que es podrien construir amb els meus vint euros. No em feia mal, la veritat, fer cua a Doña Manolita, perquè pensava en la Loteria Nacional com en un impost més i un sempre s'ha declarat a favor dels impostos. Sense impostos no hi ha Estat i sense Estat no hi ha ordre. Servidor de vostès és molt partidari de l'ordre.
D'aquí l'estupor que em provoquen les privatitzacions en general i la de la loteria en particular. Em nego, amb franquesa, que un particular sigui el propietari de la meva mala sort com em vaig negar en el seu moment que una Societat Anònima es fes càrrec, en morir, de les meves restes. Crec que les empreses funeràries, com les loteries, han de ser propietat de l'Estat. No m'agrada en absolut la idea que el meu cadàver sigui lliurat a les germanes Koplowitz, per posar un altre exemple d'empresàries a les quals sóc capaç de reconèixer. Ja em va doldre en el seu moment que els lliuressin les meves escombraries, perquè estic convençut també a ulls clucs (què caram deu voler dir a ulls clucs) que si algú té dret a enriquir-se amb les meves peles de taronges i les meves llaunes arrugades de cervesa és, una vegada més, l'Estat.
Diran vostès que només estic disposat a cedir a l'Estat el pitjor de mi (la meva mala sort, el meu cadàver, les meves escombraries). No és cert, també li dono puntualment el meu IRPF i el meu IVA i els meus impostos indirectes. I li donaria la vida si es comportés com Déu mana, ja que si alguna cosa desitjo per als meus fills és un Estat fort, un Estat amb una Sanitat que curi i una Educació que instrueixi i una Justícia que funcioni, fins i tot amb una Loteria Nacional que no toca, o toca poc. La loteria no és per fer rics els particulars, sinó per fer gran la nació. He dit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook