Malgrat que una de les divises que presenta CiU és la seva visió territorial més enllà de la gran àrea metropolitana de Barcelona, els seus governs no s'han caracteritzat mai per la presència de gaires consellers de comarques. En 23 anys dels governs Pujol, hi va haver tants consellers gironins com en l'últim tripartit: quatre, dos d'ells força efímers (Vidal i Gayolà, dos anys, i Narcís Oliveras, onze mesos). El lloc de naixement no ha de ser la principal virtut per ser conseller, però és fonamental estar present en els centres de poder per influir en les decisions. Les travesses conegudes fins ara apunten que el primer govern d'Artur Mas mantindrà la tendència centralista. De fet, l'anomenat pinyol que envolta el futur president està integrat per joves polítics barcelonins. El territori hi pesa poc. Els equilibris que ha de fer Mas per formar govern (contentar el seu entorn, complaure Unió i introduir algun independent) no miren cap a les comarques. L'únic nom gironí que ha sonat és el d'Irene Rigau, consellera en l'últim govern Pujol, que ni tan sols ha anat a les llistes gironines al Parlament. Un Consell Executiu que prescindís del territori seria contradictori amb la filosofia de CiU.