H"És gairebé impossible donar xifres exactes del nombre de víctimes de la repressió franquista, però es calcula que en l'àmbit d'Espanya foren executades unes 130.000 persones després de passar un judici sumaríssim i 150.000 més sense cap judici previ. En l'àmbit de Catalunya, unes 3.385 i a Girona, del 1939 a 1945 foren afusellades 519 persones, entre ells dues dones, Salvadora Cata i Matilde Sabaté. Al poble de Salt, a part dels germans Clarà, foren 24"

(Jaume Prat i Pons)

a estat una gran casualitat sortir en un un interviu pels del Memorial Democràtic de Catalunya sobre les nostres activitats polítiques i culturals durant el franquisme en uns locals cedits per la Universitat a l'antiga fàbrica Coma Cros de Salt, avui Factoria Cultural.

Hem aprofitat el viatge per retornar uns llibres a la biblioteca i entre els nous que he trobat, m'ha cridat l'atenció, Sumaríssim d'urgència 16437. La Guerra Civil dels germans Clarà i Piñol, de l'historiador saltenc Jaume Prat i Pons. En l'estil dels nostres quaderns Undaris d'Història Oral de Girona i Comarques, Jaume Prat, popular divulgador del patrimoni arqueològic, urbà, industrial, polític de l'entorn urbà geogràfic històric gironí. S'ha atrevit a fer una petita monografia d'una sèrie de famosos revolucionaris anarcosindicalistes saltencs com els germans Clarà i de passada els Piñol, Pardo, Duran, Creixans, etc. Els veritables líders revolucionaris dels comitès antifeixistes de Salt i Girona, militants de la CNT i també de la FAI.

No cal amagar que la Federació Anarquista Ibèrica conspirava i lluitava per a una revolució anarquista llibertària a tot Espanya. I davant del poc agosarament polític i autèntiques reformes socioeconòmiques per part dels dirigents de la II República, quan els treballadors es trobaren armats pels carrers de Catalunya, després d'assaltar, desarmar i derrotar els militars, creant multituds de comitès antifeixistes, ocupen fàbriques, col·lectivitzen terres. El somni de la revolució llibertària teoritzat per Bakunin, Koprotkin, etc. el posen a la pràctica. I durant l'anomenat curt estiu de l'Anarquia, els milicians anarquistes de Salt ocupen les propietats, cases del Marquès de Camps, cacic i amo de quasi totes les terres. Ell s'escapà cap a Burgos amb els franquistes, el subsecretari serà afusellat amb 23 persones més. Les fàbriques Coma Cros i Gassol, col·lectivitzades, un dels seus directors, Joan Vivó, assassinat d'un tret a la nuca.

Avui en la distància històrica política, és una evidència que els Comitès de Salt, Orriols i Girona, eren dirigits per militants de la FAI com Pardo, Duran, Piñol, que animaren els companys de la CNT, que també tenien el suport dels Troskistes del POUM. El veterà Miquel Gayolà ens ho explica en una sèrie d'articles que fa anys va escriure: aquests lluitaven per una nova República Comunista Llibertària, iniciaven una fase revolucionària que no volien ni els republicans de Madrid, ni els de Barcelona, ni els comunistes de Stalin del Front Popular: aliats amb la burgesia demòcrata lliberal.

Jutjant els revolucionaris anarquistes des de l'òptica de la legalitat de la democràcia burgesa lliberal que vivim és molt comprometedor defensar-los. Davant la renovada hegemonia dels conservadors i reformistes, i dels tímids com el Sr. Prat, familiar dels derrotats de la Guerra Civil. S'ha vist que arran de la tapada del monòlit per uns desconeguts s'ha polemitzat des de les pàgines del Diari de Girona sobre la memòria històrica. Ens agradaria que l'historiador Xavier Díez, autor de Venjança de classe, hagués contestat sobre les causes de la violència...

Un dels capítols que ens ha interessat més, per ben narrat i justificat històricament, és com a conseqüència del bombardeig del Canarias a la població de Roses, es crea a la província de Girona, en el sector republicà, una situació de pànic social ja que es pensaven que els franquistes anaven a iniciar un desembarcament de tropes a la rereguarda de Catalunya. Fou una falsa alarma, però els esverats milicians varen anar a la presó del seminari de Girona i varen endur-se per afusellar unes 23 persones de dretes empresonades, són els tristos i tràgics fets de la Nit de Roses.

L'historiador saltenc Jaume Prat no és un historiador llibertari com Xavier Díez, de qui fa poc vàrem comentar el seu llibre. Prat és més moderat, imparcial, ens narra la vida dels quatre germans Clarà, gent normal, treballadors militants de la CNT que es van comprometre amb la revolució social, dos serien afusellats, el petit mort al front als 23 anys, Teresa, la dona d'en Piñol, un dels principals dirigents de les comarques gironines, mort a l'exili. És un llibre de lectura novel·lada gens carregat d'ideologia, si no de vides populars dels de baix, dels lluitadors, dels traïts i finalment massacrats per les contrarevolucions. Hi ha moltes fotografies de l'època i documentació, setmanaris, judicis, informes policials... És un llibre que recomanem als que vulguin saber com vivien els nostres avantpassats de la classe obrera revolucionària.