Definitivament, les comarques gironines entraran, a partir de diumenge, per la porta de l'alta velocitat europea, amb la posada en funcionament dels trens d'alta velocitat que connectaran la capital de l'Empordà amb París i amb la resta d'Europa, finalitzant així un procés llarg, costós i no mancat de polèmiques i d'indecisions, fruit de la permanent contradicció que existeix en aquest país davant de qualsevol gran infraestructura. Volem ser al davant però volem que no es noti, volem avançar però dubtem sobre tot allò que implica qualsevol instal·lació al territori, ja sigui vinculada als transports, a les energies o als equipaments.

I aquesta contradicció es tradueix en forma de manca de decisions permanents de les administracions públiques que planifiquen però s'arronsen davant qualsevol pancarta contrària a les seves planificacions. El tren d'alta velocitat no ha estat absent d'aquests dubtes permanents i això genera situacions com la que viurem a partir de la setmana entrant, només una part de les terres gironines tindran connexió ràpida amb Europa, la resta hauran d'esperar encara molt temps per la senzilla raó que els diferents projectes no han anat a l'hora.

Com a societat encara hem de madurar en aquest sentit, sense que això impliqui dir a tot que sí, però hem de ser capaços d'actuar amb més determinació davant d'aquells projectes, infraestructures o equipaments que realment ens poden beneficiar i, també, de descartar aquells que formen part més de l'estètica que de la necessitat. Qualsevol connexió que faciliti l'intercanvi amb Europa ha de ser, sens dubte, un revulsiu econòmic i social, i no podem perdre anys i panys debatent itineraris o ubicacions. El que hem de fer és exigir que les coses es facin bé, en els temps i terminis adequats i sense riscos de deixar-nos empantanegats, com ja ha passat i està passant amb projectes claus com el desdoblament de la N-II.