Un nou agent ha interromput amb força aquest 2010 en el panorama dels circuits de la informació, posant en relleu, d'una banda, que és possible anar més enllà de les rodes de premsa, els comunicats i les fonts d'informació oficials i, de l'altra, que el món ofereix dues realitats, la que ens diuen, i que fins ara ens creiem, i la que passa a les clavegueres de governs, institucions i mandataris, que gairebé mai coincideix amb la versió venuda mitjançant els canals tradicionals. Aquest haurà estat l'any de Wikileaks com a nova font d'informació alternativa i mundial i com a mecanisme periodístic per posar al descobert tot allò que s'amagava sota les estores oficials.
Wikileaks ha posat en relleu que també hi ha dos periodismes, el del conformisme, àmpliament instal·lat arreu, i el de la investigació, encara que sigui a costa de filtracions, males consciències i penediments. I això passa en un any en el qual la crisi dels mitjans segueix sense trobar sortides estables als seus problemes de model, continguts i finançament, situació que encara engrandeix més el fenomen i la tasca de Wikileaks. Ara bé, i encara que pugui semblar que vull aigualir la festa, compte que l'enlluernament de Wikileaks no ens porti d'un extrem a l'altre, de donar per vàlid només el model oficial, a validar tot allò que ens diu aquest nou messies de la informació soterrada anomenat Julian Assange. No tinc cap dubte que Wikileaks ha obert molts fronts en el debat sobre la veracitat de la informació, però tampoc tinc cap dubte sobre els riscos que comporta confiar-ho tot a una única font d'informació.
Aquest serà el Nadal de Wikileaks però també serà un Nadal propici per repensar els circuits de la informació i per no deixar-ho tot en mans d'un pèndol que ara està a la banda de les filtracions però que demà pot tornar a la banda de les informacions interessades.
