Vaig seguir amb atenció l'entrevista al nou conseller de Salut, Boi Ruiz, dilluns passat al programa Àgora. Seria imprudent prejutjar una línia política de la qual només coneixem unes pinzellades genèriques, però, francament, d'entrada Boi Ruiz em va deixar preocupat. Semblava més l'antic gestor de la sanitat privada que el conseller d'un sistema que, per damunt de tot, ha de ser públic i assequible a tothom, al marge de la condició socioeconòmica de cadascú i del lloc de residència. A l'espera d'un pronunciament concret, veig complicada la construcció del nou Trueta, l'hospital de referència de les comarques gironines amb magnífics professionals, amb experiències pioneres en la medicina, etcètera, però amb unes instal·lacions obsoletes, incòmodes i insuficients fins a l'extrem que ha d'externalitzar operacions fora de Girona. Ja sé que estem en crisi i que l'anterior govern ja va anunciar que només es cobriria una de cada dues jubilacions de metges, però un dels grans avenços de la democràcia ha sigut el sistema públic de salut que, llevat de qüestions puntuals, no ha estat mai objecte de confrontació política. Fins ara, havia existit una encomiable continuïtat entre els diferents governs que l'han gestionat.
