i els escenaris ni la magnitud són iguals, però l'origen del vandalisme d'aquests darrers dies a Salt i el que es va registrar a França la tardor de 2005 són similars. Els famosos disturbis francesos van començar per la mort de dos adolescents després de rebre una descàrrega elèctrica en un transformador quan eren perseguits per la policia. A Salt tot comença quan la setmana passada un noi va caure d'un cinquè pis quan fugia de la policia per, presumptament, haver robat un ciclomotor. El noi saltenc està ingressat a l'hospital Trueta greument ferit i amb seqüeles per a tota la vida. Un desgraciat accident, no volgut per ningú, però en absolut imputable a l'actuació policial. És evident que si el noi no hagués robat el ciclomotor, segons l'acusació policial, i no hagués fugit dels agents, res no hauria passat. El jove ja tenia antecedents. Aquest fet és el que provoca les protestes de divendres contra la policia i els posteriors actes vandàlics amb la crema de diversos vehicles durant dos dies i danys en el mobiliari urbà. El més impactant és que la majoria dels protagonistes són mainada d'entre 9 i 14 anys, alguns d'ells interns del Centre Residència d'Acció Educativa de Salt, que acull menors que es troben en situació familiar desestructurada. Tot plegat un drama des del principi fins al final, amb el rerefons de l'exclusió social, com a França. Cal reflexionar molt profundament sobre la situació i el futur d'una mainada que molt abans de la majoria d'edat ja acumula antecedents policials i menysté els principis bàsics del civisme. Res no justifica ni el vandalisme ni el desafiament a la policia. Per això és necessari, utilitzant tots els mecanismes que proporciona l'Estat de dret, actuar amb la màxima determinació i amb la major diligència possible per recuperar l'ordre i la convivència en un municipi prou castigat com és Salt.
