Quan estem a punt de complir el primer mes de l'aprovació de la llei del tabac, aquesta segueix generant tota mena de polèmiques i debats, omplint pàgines i espais informatius i provocant tota mena de comentaris com si encara s'estigués debatent el text legislatiu. Vagis a l'establiment que vagis, restaurant, bar o cafeteria, el primer comentari que t'arriba són els perjudicis que la llei ha provocat per als ingressos de petits empresaris i restauradors, i tothom es pregunta què passarà a l'estiu, quan es necessitin tants metres quadrats de terrasses sense que hi hagi suficients voreres per absorbir-los.

Vivim en un país on estem massa acostumats que les lleis es compleixin o no es compleixin, s'apliquin o no s'apliquin sense que passi res, però en el cas de la llei del tabac, malgrat que aquesta es compleix majoritàriament, la sensació generalitzada és que es tracta d'una mesura poc convincent, perquè allò que resol per una banda -la protecció de la salut de les persones- es desequilibra per una altra banda amb noves pèrdues econòmiques i en una concentració de fumadors al carrer, que pot acabar portant nous problemes de convivència quan el clima sigui més benigne.

Una llei que arregla una cosa però en desarregla d'altres, mai serà una bona llei, i ja comencen a sortir massa veus que en preveuen una relaxació, i no per una possible modificació del text, sinó per un tarannà ciutadà que ens fa pensar que allò que avui és llei demà s'oblida com si res. La prova és que ja proliferen molts espais reservats -avui il·legals- on els empresaris deixen fumar per tal de no perdre clientela. I haurem d'esperar a veure què succeeix quan arribi l'estiu i les concentracions de gent a la porta de bars i restaurants poden convertir aquesta llei en una pantomima, perquè allò que no es pot fer en un lloc es podrà fer en un altre, i així anem trampejant com hem fet sempre.