Les lleis de l'aigua són un obstacle a l'activitat econòmica. Per atacar abusos del passat s'arriba a prohibir un magatzem en una àrea inundable, si tan sols ho ha estat un cop els darrers 500 anys. Les batalles de l'ACA amb ajuntaments i empreses són permanents. I impregnades del fonamentalisme de la llei i de l'agència que l'aplica.
En canvi, la legislació elèctrica permet a les grans companyies del ram mantenir unes línies de nyigui-nyogui que peten cada quatre o cinc anys en parts del territori català. En aigües fem la vida impossible a les pimes i en elèctriques tolerem la impunitats dels grans perjudicant els petits. Les lleis i l'agència de l'aigua heretades de Pujol, ara que tornen a manar s'haurien de repensar i refundar.
Altre tema és el deute acumulat. L'aigua costa diners. Paguem-la, però llavors, que l'aigua d'aixeta sigui bevible i no ens obliguin a pagar el peatge de les aigües embotellades: el major consum europeu i gens sostenible.
