o hi ha dubte que la política és del tot imprevisible. Quan la senyora Alicia Sánchez-Camacho no va aconseguir l'escó per Girona en les darreres eleccions generals, atès que el PSC, CiU i ERC es van repartir els diputats, tot feia pensar que la candidata ho tindria molt difícil per surar en les aigües tèrboles populars. Però vés per on, al cap d'unes setmanes la feien senadora des del PP, sense passar per les urnes i al cap d'un temps presidenta a Catalunya dels conservadors després d'un estira-i-arronsa amb la senyora Montserrat Nebreda.
Tot plegat una carrera meteòrica que en poc temps l'ha portada a ser la líder del partit a Catalunya. Ha encapçalat amb èxit les llistes populars en les darreres eleccions autonòmiques i fins i tot ha tingut carta blanca per a confeccionar les llistes al seu gust. Fins i tot ha esgrimit delicadesa en posar amigues que resideixen a les comarques gironines a la llista de Barcelona, sense que ni Daniel Sirera ni Carina Mejias-dos històrics del Parlament- hagin pogut dir res. Ben al contrari, se n'han anat cap a casa.
L'Alícia té futur i viu a la glòria. Però li agrada més trepitjar la moqueta madrilenya que no pas la barcelonina. I prova d'això és que fa pocs dies ha renovat l'escó de senadora. És evident que no pot perdre el contacte amb els Rajoy, Cospedal i Soraya. I fa ben fet perquè les faves al PP es couen a Madrid. I ara és el moment d'aprofitar-ho i a la vegada de passar factura pels bons resultats a Catalunya. És per això que Alicia serà la cara catalana en el proper Govern de Rajoy. Ja no hi haurà més invents a l'estil Piqué, sinó que l'aposta será la diputada blanenca. A favor seu juga la influència del tàndem Cospedal-Soraya que han fet una aposta clara en el partit a favor de les dones, la qual cosa és molt interessant.
Però Alícia sap nedar i guardar la roba. A Barcelona és més catalana que qualsevol diputat de Solidaritat o d'ERC, mentre a Madrid no té cap problema per dir que el castellà és perseguit a les escoles de Catalunya. Diu allò que la gent vol sentir i en el lloc adequat.
I a més a més té un do que és molt important en política. Sap opinar de tot, sense importar-li gaire de quin tema parlar i si de debò hi entén alguna cosa. La qüestió és ser protagonista i ocupar pàgines de diari. I no hi ha dubte que ho aconsegueix. Té al davant uns mesos realments frenètics i si el PP assoleix la majoria absoluta, un ministeri el té assegurat.
Alícia pot ser màxima responsable de Treball -que d'això sí que hi entén- del govern espanyol, però per què no podria ser la substituta de Carme Chacón al Ministeri de Defensa? Una dona enèrgica i valenta al capdavant de l'exèrcit espanyol. Per què no? Des d'ara, s'admeten les apostes. El Ministeri el té assegurat, però quin? L'Alícia és una líder de pedra picada o si no el temps ho dirà.
