Els problemes de l'aeroport de Barcelona són de tots els catalans, mentre que els de l'aeroport de Girona només ho són dels gironins. No és cap descobriment, però ahir va quedar molt clar amb el tractament que van donar els mitjans de comunicació de Barcelona a la pèrdua de la meitat dels pasatgers de l'aeroport gironí per incomplir el nou Govern català el preacord de l'anterior executiu amb Ryanair. La notícia, d'enorme transcendència per a l'economia gironina, només va merèixer una breu referència a la portada en un dels quatre diaris que s'editen a Barcelona. Aquest rotatiu, però, defensava en el seu editorial els multimilionaris ajuts a Spanair - que transporta menys passatgers a Catalunya que l'aerolínia irlandesa- i criticava la "prepotència de Ryanair". Considerava que Ryanair tenia "gelosia" de Spanair. Els mitjans de comunicació de la Generalitat també van fer ahir un apassionat front comú en defensa de la decisió del Govern català d'incomplir l'acord. Manel Fuentes, als Matins de Catalunya Ràdio, sostenia que la Generalitat no ha de subvencionar empreses privades d'aviació (es referia a Ryanair; no a Spanair, per descomptat). Sort que l'economista Germà Bel va posar sentit comú al debat quan va explicar que l'aeroport de Girona tenia beneficis i el de Barcelona pèrdues. Pitjor va ser a Els Matins de Josep Cuní, on el debat es va plantejar amb la premisa del xantatge de Ryanair i identificant els viatgers d'aquesta companyia amb el turisme de borratxera i de baixa qualitat. Supina ignorància. Cuní va tancar el llarg debat fent referència al "país subvencionat" oblidant-se que l'empresa que el paga (TV3) costa cada any més de tres-cents milions d'euros als catalans. Ningú va defensar ni la importància de l'aeroport de Girona en el territori ni la rendibilitat en molts sectors econòmics dels vols de Ryanair. Per tant, si els gironins no defensem les nostres coses ningú no ho farà per nosaltres. Per això sorpren encara més que els responsables de la Cambra de Comerç i de la Diputació de Girona, en lloc de defensar els interessos dels gironins exigint a la Generalitat que resolgui el problema i que compleixi els acords que ells mateixos havien avalat com a membres d'AGI, prefereixin no enfrontar-se al Govern.