Perdem batalles, però
no la guerra... encara
M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.
Difícil paper tenen aquesta setmana els pares dels nens i nenes valencians quan, en sortir de l´escola, com cada dia a l´hora de berenar, engeguin la televisió i els preguntin com és que TV3 no és a la llista de canals i encara menys el que volien veure, el Super 3.
Què els diran? Que hi ha gent que no vol que siguem una Nació, i que, per tant, treure TV3 és trencar un lligam? Que hi ha censura? Que els polítics catalans no han mogut ni un dit per evitar-ho? Que amb aquesta llei que prohibeix l´emissió els volen convertir en espanyols castellanoparlants? Que podran veure desenes de canals de televisió, però no TV3?
En ple segle XXI, ara que podem veure les televisions de tot el món, és, com a mínim surrealista que a València no es pugui veure TV3 perquè un president d´opereta ho decideixi així. Més surrealista és encara l´actitud dels polítics catalans, que continuen sense seguir els consells del traspassat Joan Solà... continuen sense plantar cara.
Quina vergonya! Quants mastegots més haurem de rebre encara? Hem de ser ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, sigui on sigui on residim.
A aquests pares valencians: els recomano que no busquin cap resposta senzillament perquè no n´hi ha cap de raonable.
Sempre els queda pensar que s´ha perdut una batalla, però no la guerra i, a efectes pràctics, sempre tindran l´opció d´intentar sintonitzar TV3 via Internet. Més val això que res. SOS.
M´he donat de baixa de Solidaritat Catalana
Jordi Gasulla i Flavià. OLOT.
Escric aquestes línies per explicar públicament el motiu de la meva baixa com a adherit a Solidaritat Catalana per la Independència, el partit que va liderar Joan Laporta i que tenia com a objectiu proclamar la independència al Parlament després de les eleccions del novembre passat. Solidaritat Catalana es va presentar davant de tothom com una coalició que tenia un objectiu únic: Presentar-se a les eleccions al Parlament per obtenir majoria absoluta, proclamar la independència de Catalunya i tot seguit dissoldre´s com a partit per convocar noves eleccions. Per tant, una de les primeres decisions que es van prendre va ser que no es posicionaria en cap altre aspecte que no fos estrictament el de la independència: Ni temes socials, ni temes ecològics, ni temes locals. Això era imprescindible per tal que gent de tots els àmbits socials i ideològics s´unissin per defensar un objectiu comú: La llibertat de la nació catalana. Dos dies després de les eleccions i d´haver aconseguit quatre diputats al Parlament, per sorpresa, els dirigents de Solidaritat Catalana van fer públic que presentarien el partit a les eleccions municipals, i que, per tant, a partir de llavors havien de tenir un programa social, ambiental i local propi, com tenen tots els partits convencionals. És a dir, van decidir unilateralment fer el pas de convertir la coalició unitària a un partit com qualsevol altre. Sentint-ho molt, aquest no és el projecte que ens van vendre al principi. Em sento enganyat i utilitzat per alguns professionals de la política, per això he decidit plegar i fer-ho públic.
En record de Pere Sala
lourdes sala. En nom de la família sala-carbonés.
Vas tancar els ulls fràgils / igual que cortines de seda / anunciant que la funció s´ha acabat, / la funció de la teva vida, / la lluita constant per la teva recuperació.
Avui fa un any que ens has deixat. / El temps passa de pressa, fent remor, / però el teu record es va filtrant / dins el nostre cor, a poc a poc, / silenciós, intentant omplir la ferida / que ens va provocar el teu buit, el teu adéu.
Si en la nostra tristesa / hi brolla una espurna d´esperança / és pensar que continues aclaparant / les nostres pors, el nostre desànim, la nostra feblesa / perquè tu eres coratge, empenta, fortalesa..., / i encara et sentim així.
El dia que se´ns cridi / per emprendre aquest llarg viatge / no hi haurà mandra, ni foscor, / ja que la teva llum ens guiarà pas a pas / fins a retrobar-nos i agafats de la mà / caminar cap a l´eternitat.
Pere, Mai T´oblidarem. Decansa en Pau
