La catalunya saltadora

Truco al 092 . Veu de noia: «Guàrdia Urbana de Barcelona, digui'm». Pànic. Miro al voltant per si he estat teletransportat, però no veig la Sagrada Família sinó el frankfurt Konig. «Digui'm», s'impacienta. Titubejo que truco des de Girona. «De vegades salta la trucada aquí, torni a intentar-ho». Clic. Afortunat de mi , que no reclamo ajuda perquè em volen violar ja que ja aniríem per la tercera consumació, repeteixo procés, lentament i -no sé per què- prement fort: zero... nou... dos. «Guàrdia Urbana de Barcelona», diu una veu ara masculina. Un rètol de Mercagirona m'insufla valor per explicar que sóc a Girona i que si us plau vull la meva policia. «De vegades salta», exposa confirmant que és un fet habitual. Em meravello de les facultats atlètiques de la trucada, però no em solucionen res. «Truqui a Emergències, 112, i que el passin directament amb la policia de Girona». U... u... dos. «Emergències, digui». Relato l'afer de la trucada saltadora. «Però... és realment per una emergència?». Si ho fos ja estaria mort o casat pel civil amb el meu violador. Balbucejo que no ho sé però un agent m'ha dit que... M'interromp. «Ja que no ho és, truqui al 012 i que li donin el telèfon de comissaria. Moltes gracieeees», s'acomiada amb cantarella. Zero... u... dos. Una màquina manté una conversa amb mi. Quan se'n cansa agafa el relleu una dona, la primera que m'ha atès es deu haver jubilat. Demano el telèfon de la policia gironina, dubtant ja que tal cos existeixi. «Un moment sisplaaau». Em deixa en mans d'un fil musical prou temps per cursar una carrera de grau mitjà. Desisteixo abans dels exàmens de setembre.