01 de març de 2011
01.03.2011

Conèixer el present

01.03.2011 | 01:00
Conèixer el present

Pierre Vilar, historiador francès que tant va contribuir al coneixement de la història de Catalunya, en el pròleg del seu llibre Iniciación al vocabulario del análisis histórico (1980) reivindica que "s'ha de comprendre el passat per conèixer el present". "Comprendre el passat" és definir els factors socials i descobrir els impulsos (conscients o inconscients) que originen els esdeveniments històrics. "Conèixer el present" és sotmetre a reflexió la informació deformada que donen els mitjans de comunicació. "La història ha d'ensenyar, en primer lloc, a llegir un diari", conclou l'historiador.
És una reflexió a tenir en compte ara que tothom opina sobre les revoltes populars dels pobles del Magrib i de l'Orient Mitjà. Qualsevol anàlisi hauria d'esclarir les raons de qui surt al carrer per exigir canvis polítics just quan la crisi econòmica internacional i les mesures antisocials del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han agreujat la situació d'una població sotmesa durant anys a governs repressors i corruptes, amb el suport o permís dels EUA i dels països d'Europa.
Les manifestacions populars no es limiten a exigir llibertats democràtiques sinó que qüestionen el mateix sistema de lliure mercat, origen de moltes injustícies.
Certament, la joventut està al davant dels moviments de revolta i les noves tecnologies han ajudat, però no s'ha d'exagerar la seva importància. Són la punta de llança d'un malestar llargament incubat al llarg d'anys de tirania. El present és producte del passat. En efecte, en les últimes dècades s'ha produït una divisió profunda entre les capes socials integrades en el sistema productiu i aquelles altres que s'han vist desplaçades al camp de la marginalitat social. Aquest procés de dualització de la societat ha propiciat l'aparició del fonamentalisme islàmic, ideologia que es vol convertir en l'única referència cultural per a les capes socials marginades. Davant el perill de l'integrisme islàmic, el beneplàcit d'Occident a uns règims dictatorials era un mal menor, alhora que el interessos econòmics prevalien sobre la violació sistemàtica dels drets humans d'uns ciutadans, relegats a la categoria de súbdits, que tampoc participaven dels beneficis del creixement econòmic. És a dir, la constitució d'un sistema democràtic serà difícil si no va acompanyat de canvis substancials en l'estructura social.
Per tot plegat, "conèixer" l'abast dels moviments populars que s'estan desenvolupant és difícil sense "comprendre" els antecedents que els han provocat.
És la diferència entre "pensar històricament" o empassar-se històries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook