En temps com els actuals, en els quals les cues de l'INEM estan plenes a vessar i als bancs només s'hi veuen cares de pomes agres per part de milers de ciutadans que intenten aconseguir una mica de flexibilitat amb el "no" com a resposta, hom llegeix amb astorament i fins i tot amb vergonya xifres com aquestes: Telefónica, 10.000 milions de benefici, Endesa, 4.129 milions, Criteria, 1.823 milions, Iberdrola, 2.870 milions. Repsol, 4.693 milions, ACS, 1.313 milions, Santander, 8.181 milions, BBVA, 4.606 milions,..., i a mesura que repasses la llista la tensió es dispara i s'activa la taquicàrdia.

Però, per si això fos poc, l'endemà llegeixes que hi ha una empresa, ExxonMobil, que, amb un únic treballador a Espanya, ha obtingut un benefici net de 10.000 milions d'euros en els darrers dos anys i que, a més, cap d'aquests diners retorna al país perquè aquí no paga impostos. I allò que era vergonya passa a ser emprenyament i incredibilitat, i no trobes cap raó per justificar un desequilibri tan immens com el que es visualitza amb les xifres fetes públiques les darreres setmanes, entre allò que podríem dir la realitat del carrer i les macroxifres d'uns resultats escandalosos.

Mentre uns han de repassar contenidors per veure si troben alguna deixalla que sigui digna d'obtenir un benefici minso, d'altres es vanten d'haver superat amb escreix els beneficis de l'any anterior. On queda, aleshores, aquella societat del ?benestar que tant ens havien promès, o és que era només un benestar exclusiu per a una classe reduïda, per a quatre privilegiats que no saben com sobreviu el país a la crisi més ferotge de la nostra història recent.

D'això només se'n pot dir d'una manera, obscenitats. Potser seria millor que ni tan sols fessin públiques les xifres, com a mínim viuríem enganyats, pensant que el país està en crisi i que aquesta realment afecta tothom.