En un moment d'incertesa internacional i d'alça dels peus del cru, el desenvolupament de l'energia eòlica a Catalunya ha tornat a quedar frenada arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que paralitza les adjudicacions dels parcs eòlics realitzades en l'etapa final del govern tripartit. No cal oblidar que Espanya es troba entre els països amb una major dependència en importació de recursos energètics (84%) i que el petroli, tot i un lleuger descens en els últims anys, continua essent el combustible majoritàriament utilitzat. L'any 2009, el petroli i els seus derivats van representar el 51,8% del total d'energia primària consumida. La contribució del conjunt de les energies renovables continua essent baix. S'ha passat d'un 5,6% l'any 2000 al 8,8% el 2009. L'energia eòlica aporta un 26% del consum de les renovables. Ara bé, mentre Espanya és el tercer país del món en energia eòlica, Catalunya està molt per sota de la mitjana estatal. Contradictories oposicions ecologistes, protestes ciutadanes per l'impacte visual i falta de criteri polític del govern tripartit han retardat la seva implantació. No va ser fins al final del seu mandat que va aprovar les anomenades zones de desenvolupament prioritari (ZDP), que preveien set parcs a l'Alt Empordà. Aquesta comarca va ser pionera fa més d'un quart de segle en la implantació de molins de vent, però després va patir una brusca aturada. Ara el TSJC ha donat la raó a dues entitats altempordaneses que havien impugnat el mapa eòlic perquè el Govern no va elaborar les avaluacions ambientals corresponents. Tant l'anterior Executiu com l'actual, ja que aquest ha anunciat que recorrerà la decisió judicial, entenen que aquestes zones ja existien al mapa eòlic aprovat l'any 2002 i que, per tant, "no estan subjectes al tràmit d'avaluació ambiental". Decidiran els jutjats. De moment, una paralització cautelar sine die i un nou retard en la necessària instal·lació de parcs eòlics arreu de Catalunya per millorar l'insuficient subministrament elèctric del país. No ens podem permetre tanta dependència del petroli i, sobretot, de recursos externs.