05 de març de 2011
05.03.2011

Cartes

05.03.2011 | 01:00

En defensa
de les vacunes
Jordi illas i medalla. blanes.
Voldria començar dient que sóc veterinari clínic de gossos i gats, però per sobre de tot sóc pare de dos fills. No he pogut evitar fer públic el meu més sincer agraïment al pediatre i expert en lactància materna Carlos González per la publicació del seu últim llibre anomenat com l'encapçalament del text. Potser sembla un reconeixement innecessari, però crec que és en realitat impres?cindible, igual que ho és la seva obra. Ens trobem en un ?moment en què la societat està tan informada que en molts temes el què està és desinformada. Molta gent viu encan?tada amb la idea que "tot" són conspiracions dels governs, ?empreses farmacèutiques i vés a saber qui més. Senzillament hi ha molta gent "conspiranoica" ?(adopto el terme utilitzat per C. González).
I què té de dolent això? Doncs que pel que fa a salut (i de ciència en general) és molt fàcil dir una mentida i fer-la córrer. Si a sobre la mentida té un caire naturalista o alternatiu encara s'escampa amb més facilitat i impunitat. Però, per revertir aquest efecte, la ciència no en té prou de dir el contrari, se li exigeix que ho demostri (cosa que no es fa a la inversa). I això requereix un esforç majúscul, que a més mai arriba a tenir la mateixa reper?cussió que la mentida en qüestió.
No és políticament correcte estar a favor de l'opinió dels experts, dels governs (ja no dic si els EUA en formen part) o del mètode científic. Es porta el "creure en tot" perquè no s'ha demostrat el contrari i l'apologia a la "megaconspiració" mundial (o universal). Em sento indignat davant de la ignorància que mostra molta de la gent que no vacuna els seus fills. Però sobretot dolgut pels propis infants als quals els són negades aquestes vacunes.

Pagar-se el riure
lluis vilà ferández. la bisbal d'empordà.
La saviesa popular s'allibera predicant que riure's d'un mateix és un acte saludable, pot ser cert, en part; hom també pot deduir que es tracte d'un acte vulgar i covard, propi de qui vol falsejar una trista realitat, com una mena de pseudoteràpia de l'ànima que se sent frustrada i impotent davant els imponderables. El fet és que riure's dels altres ens aboca a les mateixes conclusions, observar els afers tragicòmics dels altres ens consola ,i sembla no deixar-nos en la soledat de qui es creu ser un babau irremeiable. Ser testimoni actiu de com els polítics ordenen a les televisions públiques invertir els impostos i energies dels ciutadants en oferir la cara més graciosa i trempada del món polític, convida a reflexionar sobre l'esperit crític cap a la classe política com una eina seriosa, efectiva i necessària, de gran valor persuasiu i disuasiu sobre el procediment ètic i moral d'aquesta classe política.
Amb tota aquesta disbauxa televisiva, pròpia d'una programació tendent a l'infantilisme, el televident trasllada i delega el seu esperit crític al fet humorístic, parodiat amb el sarcasme còmplice del polític transformat en un pseudoídol a l'estil futboler. Riure és sa, pe?rò, segurament, somriure encara més; com a mínim per comunicar un somriure verdader no cal desplegar cap excés comicomediàtic que anul·la l'esperit crític del ciutadà, i per damunt de tot, no representa cap insult a la intel·ligència del contribuent que sufraga paròdies polítiques televisives amb els diners del seu esforç quotidià en un temps en el qual els rics se'n foten més que mai dels pobres.

Exàmens
de setembre
a la secundària
antonio jimeno. president d'ames (Acció per a la millora de l'ensenyament secundari).
El Departament d'Ensenyament ha obert un debat sobre la conveniència de traslladar els exàmens de recuperació del mes de juny al mes de setembre. Molts professors de Secundària som partidaris de recuperar els exàmens de setembre pels següents motius:
1) Els coneixements que els alumnes no han pogut assolir en deu mesos de curs no es poden adquirir en només una setmana, que és el temps que tenen ara. I amb més raó si s'ha suspès més d'una ma?tèria. Fer els exàmens de recuperació el setembre els permetria disposar de tot l'estiu per preparar-se i, per tant, tenir realment una segona oportunitat. Restablir els exàmens de setembre seria una de les mesures més eficaces per disminuir l'elevat fracàs escolar actual.
2) Al Batxillerat i a la FP els exàmens de setembre permetrien, a més, que els alumnes amb matèries pendents el juny les poguessin aprovar el setembre i, així, poder accedir a la Universitat aquest mateix mes, en lloc d'haver d'esperar tot un any, com passa ara.
3) En els cas dels alumnes que durant el curs han estudiat poc, els exàmens de setembre servirien perquè poguessin adquirir sentit de responsabilitat, en veure el que passa quan no es treballa prou. I també per adquirir hàbits d'estudi i capacitat d'esforç. Sense exàmens de setembre és molt difícil que els pares amb fills que han suspès puguin fer que aquests estudiïn durant l'estiu.
Finalment cal ressaltar que els exàmens de setembre no perjudiquen cap alumne ni cap família, ja que no són obligatoris sinó només una segona oportunitat. Els que no estiguin d'acord amb els exàmens de setembre, simplement que no s'hi presentin.

Realment costa 26 milions abaratir els bitllets de Renfe?
eloi notario i frechina. girona.
Aquests últims dies ha circulat la famosa xifra dels 26 milions d'euros com a justificant de no voler assumir la rebaixa del 5% dels bitllets de Renfe. El primer que vaig pensar és, 26 milions per cada quant? Per any? Per semestre? No sabem encara la durada de la mesura, però no és el mateix 26 milions per any que 26 milions per mes, i això ningú ho ha aclarit fins ara. Sempre queda l'opció de calcular-ho un mateix amb les dades que la mateixa Renfe publica a la seva memòria anual, disponible a la seva web. A la de 2009 trobo que els ingressos de ?Rodalies Barcelona van ser de 118,361 milions, més 49,896 dels Regionals i 7,149 de l'Avant de ?Barcelona a Lleida per la LAV. En total, 175,41 milions d'euros d'ingressos per bitllets. El 5% d'aquesta quantitat és de 8,77 milions d'euros. Una de dues, o la venda de bitllets s'ha triplicat per art de màgia, o la previsió del govern és que la mesura extraordinària de rebaixa duri tres anys. Descarto que a la Generalitat no hi hagi ningú que sàpiga fer el que jo he fet en menys de mitja hora i s'hagi tret aquest número de la màniga perquè sí.

Salvem el plàtan
francesc garcia i carabellido. girona.
En viure al carrer Josep M. Gironella vaig comprovar que l'any passat el plàtan històric tallat va treure uns quants brots: guardo una fotografía que ho confirma.
Jo demano al regidor de Medi Ambient, Sr. Ponç Feliu i a la plataforma del TAV que intentin salvar-lo, procedint a tallar uns brots i deixar-ne dos o tres més alts i tenir l'espera i confiança de gaudir d'aquest plàtan històric. En el seu Diari de Girona de data 7-5-2010, va publicar els meus suggeriments fets a l'Ajuntament de Girona i ja vaig exposar que el plàtan torna a brotar i seria convenient protegir-lo.
Un altre suggeriment que reitero és instal·lar a la plaça d'Europa un monument amb el símbol dedicat expressament a Europa i eludir despeses de trasllat del que es?tà actualment allotjat a la rotonda de la Devesa. També seria bo recordar tornar a plantar uns xiprers en memòria a l'escriptor Josep M. Gironella, nom assignat al carrer.
Ara que ja han acabat les obres en aquesta plaça d'Europa, és molt convenient tornar a fer circular els vehicles com abans i anul·lar la vol?ta, fet que comportaria un estalvi de gasolina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook