06 de març de 2011
06.03.2011
Opinió

Un cas de negociació: l'Aeroport de Girona

«Els darrers esdeveniments posen de manifest la necessitat d'un canvi en la negociació»

07.03.2011 | 15:23

El 18 de desembre de 2008, Ryanair, la companyia aèria de baix cost més gran d'Europa, va aconseguir la xifra rècord de 5 milions de passatgers transportats cap i des de Girona. La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç de Girona han signat successius acords de col·laboració amb Ryanair perquè la companyia irlandesa operés des de l'aeroport de Girona (Vilobí d'Onyar) a canvi d'una inversió per part de les institucions del territori en concepte de promoció publicitària i difusió d'aquests vols. En el relat històric de la companyia que apareix a la seva web , aquest aeroport apareix com a «Barcelona-Girona», tota una declaració d'intencions. L'1 de setembre de 2010, Ryanair s'estrena a l'aeroport de Barcelona amb les mateixes condicions de taxes que la resta de companyies que hi operen i amb bitllets a preus baixos. Ryanair no cobra un euro per enlairar i fer aterrar els seus avions des d'aquest aeroport.

Aquests darrers dies Ryanair ha comunicat la decisió de reduir la seva presència a l'aeroport de Girona, concretament amb 18 rutes. Per què? Afirma, en base a un acord d'intencions signat amb el Govern de la Generalitat sortint, el desembre de 2010, segons el qual hauria de percebre, com a màxim, fins a 11,5 milions d'euros anuals. El nou Govern i les institucions del territori s'han negat a satisfer aquesta quantitat al·legant que existeix un conveni vigent que cal respectar i complir. Queda clar que l'actual situació de desacord té unes repercussions per als interessos econòmics gironins i del país, ja que, com afirmava aquest diumenge Jordi Xargayó, a curt termini no hi ha alternatives per substituir les rutes ni els avions de Ryanair.

Però, com s'ha arribat a aquesta situació? Com es pot resoldre? Si ho analitzem des de la lògica de la gestió d'un conflicte, concretament d'un procés negociador, en el cas que ens ocupa la companyia aèria és qui té la posició de força, ja que té la capacitat d'influir de forma decisiva en el procés. El motiu: el monopoli que ha exercit de facto sobre el funcionament de l'aeroport li ha permès establir unes regles del joc afins als seus interessos empresarials. Podem fer-hi totes les consideracions ètiques i morals que es vulguin, però el cert és que l'estratègia negociadora que ha pogut desenvolupar la companyia, fins ara, ha estat tot un èxit.

De l'altra banda, les entitats del territori patien les conseqüències: la seva força i iniciativa per asseure's a negociar amb Ryanair es veien limitades per la posició de força que exercia la companyia a Girona. Si bé la seva arribada ha estat una aportació valuosa, també és cert que, des del punt de vista d'una negociació, Ryanair ha tingut un rol dominant sobre les institucions del territori a través del seu monopoli a l'aeroport, atorgant-li la iniciativa en la creació de noves rutes aèries.

Els darrers esdeveniments posen de manifest la necessitat d'un canvi en la negociació cap a l'equitat de posicions i la col·laboració basada en els interessos d'ambdues parts. Per primer cop, les institucions del territori han decidit passar d'una posició de feblesa inicial a una de força, concretada en el trencament de les regles del joc imposades per Ryanair fins ara. El resultat a curt termini pot ser el manteniment dels vols o la pèrdua d'algunes rutes, però hauria d'esdevenir l'inici d'un nou cicle per a evitar monopolis i cercar noves companyies aèries i fórmules de promoció més equitatives que facin possible un salt en el creixement de l'aeroport.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook