Gilles Lipovetsky i un altre sociòleg francès com és Jean Serroy han publicat, a l'editoral Anagrama, La cultura mundo (respuesta a una sociedad desorientada). És un sorprenent assaig crític, en la línia postmoderna de síntesi de tots els moviments, tendències de la globalització de l'hipercapitalisme liberal occidental. Lipovetsky, tot reconeixent l'actual crisi del capitalisme, creu que tindrem un cataclisme planetari, ja que el món s'organitzarà en funció dels quatre punts que inspiren el seu darrer llibre: l'hipercapitalisme, la hipertecnologia, l'hiperindividualisme i l'hiperconsumisme.

Per a aquests dos sociòlegs francesos, cap civilització o país es podrà escapar d'aquestes transofrmacions a escala planetària. Pertot arreu s'mposarà una cultura del món. Insistim, per a ells no hi ha més que el mercat competitiu, capitalista, com un sistema mundial inabastable.

Els que no hi estem d'acord, ens preguntem un cop més si anem cap una americanització frenètica del planeta. Estem condemnats el públic mundial per l'imperialisme comercial, econòmic, americà, a veure les mateixes pel·lícules, escoltar les mateixes músiques, llegir els mateixos llibres bestsellers... Com podrem combatre en aquestes condicions el totalitarisme econòmic del món global. I no oblidem que el 80% dels films són de procedència produïda a Hollywood. Per Lipovetsky i Serroy l'hipercapitalisme apareix així com l'imperi de la homogeneïtzació mundialitzada dels productes, dels consumidors i les cultures.

També és cert que davant de l'hipercapitalisme de les grans marques hi ha també la resistència de les llengües i cultures nacionals com la catalana, que defensen unes pròpies tradicions literàries, musicals, gastronòmiques. I què dir de les modes de consumir les noves tecnologies, marques de: cotxes, ordinadors, telèfons, mòbils, videojocs... els còmics manga, aquests produïts pel Japó, Corea, la Xina...

Lipovetsky, sense sortir del marc polític, econòmic del liberalisme clàssic demana que es construeixi una nova solidaritat que no es basi en la caritat ni en la beneficiència de pagar les mínimes quotes de 430€ per a subsistir precàriament. Particularment com a marxistes clàssics, som partidaris de la revolució social universal. Pels sociòlegs liberals en què ens inspirem, com a reformistes, creuen que Europa ha d'inventar un nou contracte social en la cultura món.

La nostra pregunta davant dels reformistes liberals és que d'entrada Europa ja té 25 milions d'aturats. I la meitat dels habitants del planeta encara estan sense feina, educació i menjar. I un cop més acabarem hipercriticant tota la xerrameca sociològica dels hipercapitalismes, tecnològics, individualistes, consumistes.

I recordem que davant de la crisi econòmica també global, com primer es rebelaren els joves i obrers occidentals. Aquests darrers mesos, han sigut els joves, de Tunísia, Egipte, Oman, Líbia, etc. Per tots els països els joves es rebel·len, convocats per Internet, protestant per les retallades socials a Europa. I al sud pels alts preus dels productes bàsics, per la manca de democràcia, treball, llibertats i per la corrupció de les classes dirigents. Pertot arreu va el crit de revolta global i lluita...