Refugiat és qui ha trobat refugi, no qui el busca, al qual hauríem d'anomenar "refugiant", paraula que no existeix. Hi ha més paraules inexistents que existents, i moltes arriben a la vida o al diccionari amb retard. Tota aquesta multitud amuntegada a les fronteres de Líbia, a la qual els diaris anomenen "refugiats", són en realitat "refugiants". El món n'és ple. Vostè i jo no ho som de miracle, perquè la condició de l'ésser humà és la del "refugiant". Una vegada abandonat l'abric primordial (l'úter), la resta de l'existència no és cap altra cosa que la recerca d'un bressol, d'una cova, d'un pis, d'un xalet, d'un país, d'un poble que ens aculli.

Ara que hem rebaixat la velocitat màxima a 110, podríem pujar la sensibilitat mínima a 120. Imagini's vostè, tan mandrosos que ens hem tornat, que de sobte haguéssim de carregar amb el matalàs, amb els avis i els nens per buscar refugi en un país que no fos el nostre, en una llengua que no fos la nostra, en uns costums que ens resultessin estranys. Aquestes escenes que veiem sovint a la tele, en les quals els "refugiants" s'amunteguen al voltant de camions d'aliments servits per organismes internacionals, haurien de tocar-nos una mica més (no gaire, una mica). Pensa un, des de la comoditat del seu refugi amb llum elèctrica i gas natural, que més valdria suïcidar-se que passar per aquestes situacions. Però hi passem perquè aquesta és la nostra condició. Per travessar, hem travessat històricament fins i tot els Pirineus. I en elefant. I amb neu.

De manera que quan escoltem la paraula "refugiat", posem tots els sentits en alerta. Generalment, ens enganyen, ja que es refereixen a persones que no han trobat refugi, encara que el busquen amb desesperació. La diferència entre buscar i trobar és la que va entre haver pagat la hipoteca o estar-ho fent encara. La llengua, com la realitat, està plena d'insuficiències. El problema és que les de la llengua influeixen sobre la realitat tant o més que les de la realitat sobre la llengua. Quan diem coses que no són, estem mentint. La mentida ens tranquil·litza, però no converteix el mal en bé.