La immensa majoria de la població té carnet de conduir, i un altre grup molt nombrós transita habitualment per carreteres i autopistes. Aquests són els destinataris de l'allau d'informacions sobre la reducció del límit permès de velocitat, i també deuen ser, se suposa, el motiu que el nou Govern de Catalunya hagi decidit flexibilitzar (perdó, suprimir) el sostre de 80 quilòmetres per hora als accessos a l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot plegat és com un galimaties verbal de Groucho Marx: uns et diuen que corris més, els altres que corris menys, però tots fan pinta que l'únic ecologisme que gasten és canviar-se els calçotets set cops a la setmana. Enmig d'aquest guirigall, hi ha un altre sector, minoritari, que no té permís de conduir o li fa por agafar el cotxe i prefereix anar al maleter. És un grupuscle que pateix el transport públic, que prioritza la puntualitat per sobre de la velocitat i que veu la trifulga política com el deliri oratori de personatges que no tenen durícies a les mans perquè el seu vehicle va amb xofer incorporat. Dit això, n'hi ha realment per tant perquè es rebaixi el límit de velocitat 10 quilòmetres per hora? Calia tants escarafalls per flexibilitzar els 80 si està demostrat que, a efectes pràctics, només es pateixen els dies festius o susceptibles de baixa circulació? Mentre el nombre de quilòmetres amunt o avall es converteix en la versió moderna i sonora dels gags de Tati, la resta dels mortals, el 7 o el 9 per cent de la població adulta que no condueix, es pregunta, inquieta, si tanta baralla automobilística no comportarà la desatenció dels transports alternatius. Però calla, aquests també estan sota sospita, perquè la rebaixa del preu del bitllet és una conspiració del quarter general del doctor No, també conegut com Madrid. Però a l'usuari, diguem-ho clar, no li calen tantes explicacions: el bitllet de Rodalies i Regionals és car i punt. I una rebaixa, ara mateix, potser retornaria una mica de fe en el concepte de servei públic.
