L'11 de març amb l'Eugenio

L'11 de març per a molts també serà el dia que va morir d'un atac de cor Eugeni Jofra Bafalluy, Eugenio, el genial contador d'acudits que usava en la seva posada en escena una particular i original estètica. L'11 de març de 2001, mesos abans que les Torres Bessones mostressin al món els peus de fang de l'edifici capitalista, l'humorista de Barcelona moria als 59 anys.

Amb el pas del temps, els records s'afinen i els personatges van ubicant-se en els espais de la glòria (o de la pena) amb nitidesa, amb traços clars, sense mitges tintes. Dels anys 70 i 80, espessos com la massa de fer bunyols, arriba un estol d'humoristes casposos de més aviat trista factura. Per exemple, Francisco Rodríguez Iglesias, Arévalo, un còmic que de jove fou "torero bombero" i que d'adult es guanyava la vida explicant acudits d'ennassats ("gangosos") i de marietes ("mariquitas"). D'altres còmics d'aquella època ("del darrer franquisme i de la transició"), tothom en guarda el record que en guarda: Fernando Esteso, Andrés Pajares, Juanito Navarro, Hermanos Calatrava, Cassen, etc.

Amb el temps, els grans humoristes sobresurten i les seves obres perduren. Absolutament memorable és el gran Miguel Gila Cuesta ("Gila") i els seus gags sobre la Guerra. O José Luis Coll i Luis Sánchez Polack ("Tip y Coll"), amb gags sublims com el que Coll dóna instruccions pràctiques, amb demostració inclosa, de com omplir correctament un vas d'aigua, amb traducció simultània al francès d'en Tip. O Josema Yuste i Millán Salcedo (Martes y Trece), figures indiscutibles de l'humor de 1984 a 1997. I entre ells, naturalment, el gran Eugenio.

Vestia completament de negre: pantalons foscos, camisa negra, ulleres de pasta amb vidres fumats. La camisa, descordada, deixava entreveure damunt el tors nu una cadena daurada. Barrejava el català i el castellà. De fet, de català només en tenia l'accent amb què parlava el castellà i la introducció que usava sempre: "Saben aquell que diu...". Els seus complements: una cigarreta encesa i un vas de whisky. Eugenio va susbtituir al cap d'un temps l'alcohol per suc de taronja, però va seguir fumant en públic, a la TV i damunt dels escenaris. Si avui visqués, tindria seriosos problemes per actuar.

El seu humor era un humor intel·ligent, d'indubtables recursos lingüístics i de visibilitat plàstica. Com aquests acudits, que són surrealistes i tot: "Sabenaquel que diu que es una señora que se encuentra a una amiga y la dice: "- ay, Montserrat, que mi marido está en la uvi". Y dice la otra: "- pues el mío, en la remolachi"; "Saben aquel que diu: "Oiga: la calle Sabolla? - "Pues si va usted dando saltos, a lo mejor se abolla". L'humor negre va inspirar algun dels seus més encertats acudits:"El saben aquel que diu: - ¡Mamá, mamá, que el papá se quiere tirar por la ventana! - Dile a tu padre que le he puesto cuernos y no alas"; "El saben aquel que diu que en una procesión le pregunta un señor a una señora: - Oiga, quien es el muerto? Y la señora responde: - Creo que el que va dentro de la caja".

Li agradaven els acudits curts i amb jocs de paraules: "El saben aquel que diu: - ¿A dónde vas? - A por estiércol para las fresas. - ¡Coño¡, ¿por qué no las pruebas con nata?"; "El saben aquel que diu: -A mi hijo le hemos puesto "gafas". - ¡Coño, ¡qué nombre mas feo!" "Un hombre se acerca al borde de un barranco y lee: "Cuidado con el borde del barranco". Y va el borde y le empuja." "Diu que es un tio que se estaba ahogando y chillaba: - ¡Socooorrooooo! ¡Que me ahoooogoooo!! En eso que pasa un paio por la orilla y li diu: - ¡Llore! - ¡Que me ahoooogooo! - ¡Llooooreeee! - ¿Y para que quiere que lloooreee? - ¡Para que se desahogue, hombreee!".

De tots els acudits, però, n'hi ha un que ha merescut fins i tot figurar en llibres de text de Llengua perquè exemplifica extraordinàriament la precarietat i variabilitat dels missatges orals. Segur que el recorden: "El coronel li diu al comandante: -Mañana a las 8:00 se producirá un eclipse de sol, hecho que no ocurre todos los días. Además, las previsiones meteorológicas para mañana anuncian lluvias, con lo que no se verá nada al aire libre. Por lo tanto formaremos en el gimnasio en traje de campaña. - ¡A la orden de usía mi coronel! El comandante li diu al capitán: - Mañana a las 8:00 se producirá un eclipse de sol. Según el señor coronel si llueve no se verá nada al aire libre. Entonces, en traje de campaña, el eclipse tendrá lugar en el gimnasio, hecho que no ocurre todos los días. - ¡A sus órdenes mi comandante! El capitán diu al teniente: - Por orden del señor coronel, mañana a las 8:00 tendrá lugar en el gimnasio la inauguración del eclipse de sol en traje de campaña. El señor coronel dará las órdenes oportunas de si debe llover o no, hecho que no ocurre todos los días. Si hace buen tiempo y no llueve, el eclipse tendrá lugar en el patio. -¡A sus órdenes mi capitán!

El teniente li diu al sargento: - Por orden del señor coronel mañana a las 8:00 lloverá en el patio del cuartel, hecho que no ocurre todos los días. El señor coronel, en traje de campaña, dará las órdenes en el gimnasio para que el eclipse de sol se celebre en el patio. - ¡A sus órdenes mi teniente! En aquestes que el sargento li diu al cabo: - Por orden del señor coronel mañana a las 8:00 tendrá lugar el eclipse del señor coronel en traje de campaña por efecto del sol. Si llueve en el gimnasio, hecho que no ocurre todos los días, se saldrá al patio.- ¡Vale, tito! Y el cabo li diu al soldado: - Mañana a eso de las 8:00 parece ser que el sol en traje de campaña eclipsará al señor coronel en el gimnasio. ¡Lástima que esto no ocurra todos los días, coño!".

Resulta quasi esperpèntic que aquest humorista tan eugenial, que se'n reia de tot, si avui visqués i actués, podria ser perfectament prohibit perquè fumava; podria ser qüestionat en sectors nacionalistes per l'ús que feia de la llengua espanyola; podria ser mal vist a Espanya per l'accent burleta amb què parlava el castellà; podria ser titllat de militarista i d'antimilitarista; podria ser criticat quasi per tothomÉ Sumits i segrestats en un grau d'imbecil·litat creixent, ja només "sabem riure" de l'humor fàcil i d'astracanada dels mediàtics. I és una llàstima, perquè fins que no apareguin acudits sobre la crisi no ens en sortirem.