ingú, ni tan sols el servei d'intel·ligència dels Estats Units, havia previst les revoltes als països àrabs. Potser hi ha contribuït el paper que han jugat les capritxoses xarxes socials, que ha estat destacat, malgrat que en conjunt s'ha magnificat. Només cal fixar-se en l'escàs nombre d'internautes que hi ha a Líbia o el Iemen per adonar-se'n.
Encara que és impossible que aquest moviment es degui exclusivament a la tecnologia, s'està produint un canvi: fins ara, les propostes de grans revolucions -a la Xina, Cuba, etc...- es quedaven a la Web. Actualment, algunes aconsegueixen saltar al carrer. Amb tot, se segueixen ?gua?nyant sobre el terreny, no pas davant d'un ordinador o un telèfon mòbil.
Aquests dies s'han disparat molts trets a Tunísia, EgipteÉ Han intervingut soldats i tancs. Han mort persones. Sovint es diu que Internet és una arma. Això és únicament una metàfora. Les armes que acaben amb vides humanes en conflictes d'aquesta mena no són metafòriques. Obren foc de debò. Disparen bales. El poder de la comunicació digital és immens i prometedor. Però no s'han de menysprear les armes reals ni institucions com l'exèrcit. De moment, la darrera paraula és seva.
