15 de març de 2011
15.03.2011

Un espai fragmentat

15.03.2011 | 01:00
Un espai fragmentat

L'espai independentista a Catalunya cada dia sembla més fragmentat. Les eleccions autonòmiques van representar un daltabaix important per a ERC, que va veure com sorgien sigles de diferents grups, cadascun amb un projecte propi i sense gaires ganes d'arribar a acords. Els resultats són ben coneguts. Mentre que la davallada d'ERC era molt significativa, Reagrupament no entrava al Parlament i Solidaritat, gràcies a Laporta, assolia quatre escons. Tot plegat, molt pobre. De 135 escons, els independentistes de debò n'ocupaven 14 i els homes d'en Puigcercós representen avui la cinquena força parlamentària, perdent la situación de privilegi de la qual gaudien en l'anterior legislatura. No hi ha dubte que el gran gruix de vot independentista va anar a les files de CiU, que amb un llenguatge ambigu va saber seduir el gruix d'aquest electorat.
Ara vénen les eleccions municipals i veiem com, en alguns municipis, ERC busca coaligar-se amb Solidaritat o Reagrupament per tenir més força. Però en molts pobles aquestes candidatures es presentaran per separat i a més caldrà afegir-hi la CUP. Sembla, doncs, que una vegada més la marca independentista anirà fragmentada i més quan el grup d'en Laporta ja s'ha esbardellat, tirant-se públicament els plats pel cap i anunciant la sortida de l'expresident del Barça del subgrup parlamentari. En Laporta se'n va de segon de Portabella a Barcelona, mentre els seus excompanys ja han anunciat que es presentaran en solitari a la capital de Catalunya.
Certament, tantes capelletes no beneficien la solidesa del vot independentista, que tornarà a cercar refugi en opcions més sólides, encara que a l'hora de la veritat només siguin catalanistes o nacionalistes i no acabin de fer el pas cap a la reivindicació de l'autodeterminació del país. Si les eleccions catalanes van representar un cop dur per als independentistes, les municipals no fan albirar gaire optimisme. I la causa no és altra que els cabdills, ja es diguin Puigcercós, Carretero, Laporta o Bertran. Al cap i a la fi, tots haurien d'aixoplugar-se en un mateix grup polític si no fos pels personalismes, que afebleixen uns votants que veuen com es perden en viaranys que representen carrerons sense sortida, tristos i foscos.
Tard o d'hora el sector independentista català haurà de fer una reflexió a fons per analitzar el perquè de la seva poca representació institucional. Des de fora, sembla senzill trobar-hi solució. I aquesta passa per la unitat d'acció. No els ha de fer por que sensibilitats diferents s'agrupin sota unes mateixes sigles. Hom té la impressió que els fa por el debat i el pluralisme. I aquest és un hàndicap molt important si de veritat pretenen liderar Catalunya. Mentre no superin les batalletes internes, no gaudiran del suport necessari que els permeti situar-se entre els partits més forts de casa nostra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook