Aquest cap de setmana ha estat un desgavell. Per començar, i orfes de Lliga, no hi ha hagut el partit del Barça de dissabte o de diumenge al vespre. I, per tant, m'he quedat sense poder anar al Voramar per veure'l, envoltat dels habituals de cada setmana, amb l'entrepà a mitja part i el cigarret al carrer, comentant la jugada amb els amics. Però, a més, i com si això no fos prou, a les dues de la matinada del dissabte, no eren les dues, sinó les tres. O sigui, que tots plegats vam dormir una hora de menys. I l'endemà al matí, diumenge, tots els rellotges de casa marcaven una hora menys, la de l'hivern. Resultat: vaig dinar a les tres de la tarda. I a sobre, quan em vaig despertar de la migdiada, ja eren les cinc. La tarda es va fer llarga com un Sant Pau. I per acabar-ho d'adobar vaig ser incapaç d'escriure ni una línia, ni un trist títol, ni una paraula d'un qualsevol article.

Se'ns diu cada any que amb aquesta collonada del canvi d'hora s'estalvia molta despesa elèctrica. Si ho diuen els experts, suposo que deu ser cert. Ara bé, que no paguem el llum que consumim tots plegats cada mes, religiosament, mitjançant la corresponent factura d'Endesa? Ho pregunto perquè sembla que amb això del canvi d'hora la factura d'abril ens sortirà millor de preu. O no és cert que gastarem menys quilovats? Però el cert és que si el mes vinent comparem el que hem pagat al febrer i al març amb el que pagarem llavors a l'abril, resulta que la quantitat serà invariablement la mateixa. Bé, almenys en el supòsit que no ens escalfem amb plaques elèctriques, perquè llavors sí que es comença a notar l'arribada de la primavera. Però, reprenent el fil, on és, l'estalvi d'energia, quan al capdavall continuarem pagant el mateix de llum que a l'hivern?

Tanmateix, el que actualment m'amoïna més no és pas ni la factura d'Endesa, ni el canvi d'hora, ni tan sols si la Lliga reprendrà el cap de setmana vinent o no, sinó dues qüestions tan diferents entre elles com ara la seguretat de les centrals nuclears franceses i la invariabilitat de la direcció nord-sud dels vents del nord, o sigui, tramuntana, mestral i gregal. És sabut per gairebé tothom que França ha d'exportar electricitat (per això la collonada de la Línia de Molt Alta Tensió, la MAT) perquè en produeix un excés. L'estat veí va apostar fa unes quantes dècades per l'energia nuclear i com a resultat d'aquella decisió va construir tantes centrals que ara els francesos s'han de vendre l'electricitat que l'hexàgon no pot consumir.

Sortosament per a nosaltres (em refereixo sobretot als empordanesos, però de retruc també als gironins i a la resta de catalans) el sòl del territori francès és estable, és a dir, que no pateix terratrèmols i tsunamis com passa al Japó. Ara bé, el cas és que amb el canvi climàtic els experts en aquest tema ja fa temps que ens van avisar que els fenòmens meteorològics anirien guanyant amb violència i capacitat destructiva i que les ventades, aiguats, inundacions, sequeres, tempestes devastadores i altres desastres naturals per l'estil serien cada vegada més forts i perillosos. I, és clar, les centrals nuclears franceses, com totes les del món mundial, estan situades al costat de rius (també a la costa?) i fins i tot alguna deu tenir algun embassament important força a prop. Què vull dir amb tot això? Doncs que seria bo saber si el munt de nuclears que hi ha a l'altre costat de la frontera estan preparades per aguantar riuades devastadores i altres calamitats que no passen mai, però que quan s'esdevenen s'ho emporten tot per davant.

Dic tot això (tocant fusta tota l'estona), perquè quan les línies isòbares s'ajunten molt, a l'Empordà s'entaulen unes ventades de nord impressionants. És més, gràcies a la situació dels Alps, del Massís Central i del Pirineu, a França es formen dos passadissos de vent enormes que donen forma a la tramuntana i al mestral (les grans tramuntanades i les mestralades brutals). Ara bé, aquestes altes muntanyes només acanalen aquests vents, però no els formen pas, perquè aquella força desfermada sempre ve de més al nord, de molt més al nord. És a dir, que quan aquells cops de vent arriben aquí, es pot dir que abans han viatjat 1.200 quilòmetres, travessant França de dalt a baix.

I és per tot això que em preocupen dos temes tan diferents l'un de l'altre com ara la seguretat de totes les nuclears franceses (que són moltes) i els vents del nord que arriben a l'Empordà i a bona part de les comarques gironines. Afegint-hi, com ja hem vist, els perills que implica el canvi climàtic. I crec que no és una preocupació sense fonament, perquè només pel que fa al Roine (recorden el transvasament que proposava Convergència i Unió?), només pel que fa al Roine (i França té força rius) a les seves ribes hi ha cinc centrals nuclears, cinc fàbriques de combustible nuclear, tres plantes d'enriquiment d'urani, i d'altres instal·lacions relacionades amb aquesta energia. Repeteixo, tot això només pel que fa al Roine.

Tanmateix, i per acabar, aquest cap de setmana, sense el partit del Barça i amb el canvi d'hora, ha estat un desgavell.