Hemingway va fer famosos dos locals de la Cuba prerevolucionària, que associava a dos còctels respectius: «El mojito en la Bodeguita y el Daiquirí en el Floridita». Tant La Bodeguita de en medio-lloc popular, però de difícil accés per als cubans- com el Floridita-de luxe, impossible per als cubans si no són de la nomenklatura- encara existeixen. El Floridita es deia La piña de oro-un local en plena decadència- quan hi va entrar un català, Constantí Ribalaigua, nascut a Lloret de Mar i mort a l' Havana el 1952, conegut per «Constante, el catalán» i famós perquè era molt treballador. Sorprenia els havaners perquè es llevava de bon matí per anar a cercar menta o herbasana, que necessitava per al còctel que faria famós el Florida, el nou nom que donà a l'establiment. Els cubans, amb el seu parlar ple de diminutius, el convertiren tot seguit en el «Floridita», fins avui, malgrat el nom oficial.

Constantí Ribalaigua -que, com a mínim, té un carrer dedicat al seu poble natal- era amic de Hemingway, que va donar projecció internacional al bar, cocteleria i restaurant, particularment amb el Daiquirí (accentuat, a l'estil d'un poble d'Oriente, a Cuba), incloent el que es feia -i es fa- dedicat especialment a l'escriptor. Al seu torn, els catalans portaren el cremat -originàriament a base d'aiguardent de canya, i més tard fet amb rom, famós per un altre català anomenant Bacardí- i, més tard, dels còctels com el Mojito -o el Daiquirí-, a través de la cocteleria Boadas, de Barcelona -propietat d'uns cubano-catalans-, o l'arròs a la cubana, una mica diferent del que es fa a Cuba, on no té salsa de tomàquet.

Hemingway va fer famosa la frase «... y el mojito en la Bodeguita», com hem dit abans, al·ludint a un altre local històric de l'«Habana Vieja» on serveixen el famós mojito -també a base de rom i menta- acompanyat de chicharrones, que no són pas llardons, sinó carn magra de porc fregida a daus molt petits i deixada molt cruixent. Aquests són els dos locals -juntament amb la gelateria Copelia- que el règim castrista va salvar de la crema de tots els llocs d'esbarjo, considerats antres de pecats capitalistes. I, tal com caracteritza aquest règim tirànic -tan estimat per les nostres esquerres, pijoprogres, happyflowers i altres herbes de la nostra estimada esquerra reaccionària-, els cubans tenen prohibida l'entrada al Floridita, altrament un restaurant caríssim.