El mes de febrer el diari britànic The Guardian publicà una informació sobre les condicions de vida dels immigrants que treballen o cerquen feina a la zona d'agricultura intensiva situada al llarg del rerepaís d'Almeria. La informació, difosa per rebelion.org, diu que hi ha situacions que entren de ple en la definició oficial d'esclavitud de l'ONU; i l'esclavitud fou abolida a Espanya el 1872.

Aquesta zona, en què l'abril de 2010 hi havia uns 80/90.000 immigrants, abasteix d'hortalises i alguna fruita, com la maduixa, els països del nord d'Europa que, pel clima, no en podrien gaudir durant una bona part de l'any.

El boom dels hivernacles, que necessiten mà d'obra abundant, barata i flexible, disposada a contractes temporals i acomiadaments repetitius, és possible gràcies als immigrants. El treball, irregular i difícil, no és gens atractiu per a la població local.

Aquests immigrants són, majoritàriament, del Marroc, de l'Europa de l'est i de l'Àfrica subsahariana. The Guardian diu que viuen en xaboles fetes de caixes i palets de fusta i plàstics vells dels hivernacles; que els salaris solen ser inferiors a la meitat del salari mínim; les zones de xaboles, situades en terrenys que ja han quedat erms, no tenen aigua potable ni instal·lacions higièniques; als sense papers, si es queixen, se'ls amenaça de lliurar-los a la policia a fi de ser expulsats. Es treballa a una temperatura ambient de 40/50º.

Abans de la crisi percebien uns trenta euros per jornada de treball. Ara, amb l'augment d'oferta de mà d'obra, rarament arriben a cobrar-ne vint. La feina sol ser esporàdica i poden ser llogats, sense contracte, per un dia o per hores. Alguns viuen en cortijos abandonats, sense aigua ni instal·lacions sanitàries. Algunes ONG els faciliten aliments i assistència sanitària. L'informe diu que l'Estat consent l'esclavitud a l'Europa del segle XXI.

El Govern ofereix la regularització als immigrants que demostrin que han treballat durant tres anys. Tot i això queden a la zona desenes de milers de persones indocumentades, cosa que els converteix en vulnerables i fàcils d'explotar.

La Declaració dels Drets Humans, a l'article 4, diu que "cap persona no serà sotmesa a esclavitud". I al 23: "Tota persona té dret (...) a la lliure elecció del seu treball i a protecció contra la desocupació" i, també, que "tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball".

Els cristians podem tenir en compte Lv 19, 33s: "Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, al vostre país, no l'exploteu (...), considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres" o bé l'homilia de Sant Basili (s.IV): "Avar és qui no es conforma amb el necessari, i lladre qui pren el seu als altres. (...) Si diem lladre a aquell que despulla un que va vestit, direm d'una altra manera al que no vesteix un nu podent-ho fer?".

Aquesta situació, és un cas excepcional? Els tallers de confecció xinesos que sovint es descobreixen a la zona del Maresme fan pensar que no.

Davant l'explotació inhumana què podem fer? En primer lloc mirar de no consumir hortalisses i fruita procedents d'aquella zona. En segon lloc buscar la manera de pressionar els polítics a fi que posin remei a la situació de tants milers de persones que viuen en una precarietat extrema i sense cap seguretat.

També cal contemplar l'aspecte ecològic. Per obtenir les cinc o sis collites anuals, és imprescindible la utilització de plaguicides i fertilitzants químics que, de vegades, són tòxics, amb conseqüències per a la salut dels treballadors i dels consumidors, així com la contaminació freàtica. A més, els terrenys queden inutilitzables en pocs anys. De cara a l'aprofitament de l'aigua, cada dia més escassa, hem de saber que el regadiu requereix 5/6.000 m3 d'aigua per hectàrea i el dèficit hídric d'Almeria és de 400 milions de m3.

Un aspecte més de la sobreexplotació de la terra i dels desafavorits. Com es pot subvertir el sistema neoliberal que ens té tenallats? Pensem-hi!