01 de maig de 2011
01.05.2011

De la "gazeta de gerona" a la televisió de girona

01.05.2011 | 02:00
De la "gazeta de gerona" a la televisió de girona

"Si havia arribat peix per a la venda, també el pregoner ho anunciava, i més encara, en una safata mostrava un exemplar de cadascun dels tipus de peix"

Avui fa un mes es va commemorar el 25è aniversari de la posada en marxa de la Televisió de Girona. Va ser un acte multitudinari que posà de manifest la importància que té per a la ciutat i el seu entorn comarcal aquest mitjà de comunicació social. Aquesta efemèride m'ha fet reflexionar sobre els canvis que s'han operat en en els mitjans de comunicació. Precisament quan s'inaugurà la Televisió de Girona feia uns dos segles que havia aparegut el primer periòdic editat a la nostra ciutat. I en aquests dos-cents anys l'evolució ha estat espectacular. Especialment en els darrers temps. Cada vegada les coses avancen a un ritme més accelerat. Entre aquell primer periòdic gironí que portava el títol de La Gazeta de Gerona i el Diari de Girona d'avui hi ha una gran diferència. Però la diferència existent entre aquell primer periòdic i la Televisió de Girona és abismal.
Quan es va publicar el primer número d'aquella Gazeta els mitjans de comunicació eren pràcticament els mateixos que quan es va fundar la nostra ciutat. En divuit segles quasi res havia variat en aquest aspecte , mentre que en els dos darrers segles el canvi ha estat descomunal, i especialment en els darrers anys. I amb la perspectiva que , si la cosa no s'espatlla, l'evolució dels mitjans serà cada vegada més ràpida i més espectacular.
Fins a les darreries del segle XVIII, la informació que rebien els ciutadans era a base del boca a orella, també la que donava el pregoner municipal, i el toc de les campanes. El pregoner o nunci, des de les cantonades dels diversos barris, anunciava als que s'havien reunit, a toc de trompeta, les disposicions de l'autoritat municipal. Les Fires i mercats, les festes i celebracions, les visites a la ciutat d'altes personalitats. I si havia arribat peix per a la venda, també el pregoner ho anunciava, i més encara, en una safata mostrava un exemplar de cadascun dels tipus de peix que es trobarien en el mercat. També les campanes a més de les hores que assenyalaven des del campanar de la Catedral, anunciaven les festes i les celebracions del culte. La campana anomenada Peixatera assabentava dels dies d'abstinència de carn. També les campanes servien per prevenir la població en casos de perill, guerres, tempestes, aiguats. Era ben característic el toc a sometent. Fins que arribaren els periòdics amb una més àmplia informació.
Aquell antic periòdic, pioner de la prems?a gironina, tenia un format en quart, estava redactat en castellà, i es publicava dos dies a la setmana. No era encara el típic diari "d'avisos i notícies", com constarà en molts del segle dinou, sinó més aviat una publicació didàctica i d'opinió. Encara dins la darrera dècada del segle XVIII va aparèixer una altre periòdic gironí. Es titulava El Correo de Gerona. També era de format reduït, i amb escassa informació, pobresa que es feia notar especialment en la informació de caràcter local. Hem d'arribar al segle XIX per trobar un diari gironí. Va ser el Diario de Gerona, publicat els anys 1808 i 1809. Aquest, com indica la capçalera, ja era diari i dedica tota l'atenció a la marxa dels esdeveniments relacionats en la participació de la nostra ciutat en la Guerra del Francès. Dóna notícia de l'actualitat diària i encoratja els seus lectors a lluitar en la defensa de la ciutat assetjada per les tropes napoleòniques.
Mentre avança el segle XIX i especialment a la segona meitat d'aquella centúria es multiplicaran les publicacions periòdiques. Però fins l'any 1889 no tindrem un diari local amb àmplia informació i una llarga durada. Però encara estava escrit en castellà, com passava també amb la majoria de les publicacions periòdiques. Tant el Diari de Girona com L'Autonomista no es presentaren en llengua catalana fins els anys trenta del segle XX. Aquells diaris ja portaven a més d'articles d'opinió, un bon aplec de notícies. Notícies de caràcter local, nacional, i internacional. I una secció titulada "Darrera hora". La informació general a vegades portava un notable retard, especialment quan les notícies es referien a països llunyans. I en les poblacions d'àmbit comarcal podia ser que el diari els arribés amb un o més dies de retard.
Avançant el segle XX es començà a parlar de la ràdio. I a mitjans de la dècada dels anys vint des de la nostra ciutat es podien escoltar les emissions de Radio Barcelona. Ja se sobreentén que les podien escoltar aquells que tenien un aparell receptor, que eren molt pocs. Alguns que tenien imaginació i manetes es confeccionaven una radio de galena, que els sortia més econòmica. Va ser l'any 1933 que la nostra ciutat va disposar d'emissora pròpia, E.A.J.38. Radio Girona. I això comportà que molts gironins fessin un esforç i un forat en la seva economia per comprar un aparell receptor, aparell que ornava el menjador familiar i era escoltat amb fruïció per tots els de la casa reunits al seu entorn. La ràdio donava notícies, audicions musicals, representacions teatrals, i transmetia en directe esdeveniments de certa importància. Ens posava molt en contacte amb l'actualitat política, cultural, científica, esportiva.
Però calia posar imaginació per completar el que la ràdio ens facilitava. Uns anys més tard ens assabentàvem que als països més avançats disposaven d'uns aparells que a més de la veu facilitaven imatges. Com el cinema portat a casa. I a mitjan segle ja poguérem disposar de la moderníssima televisió. Imatge en blanc i negre, un sol canal, i en castellà. Semblava que ja havíem tocat sostre. Tot el contrari. Allò només era el començament d'un llarg procés, que seguiria amb la televisió en color, la varietat de canals, la televisió catalana, i, l'any 1986, la Televisió de Girona. Tal com dos segles enrere els nostres avantpassats havien estat testimonis de la publicació del primer periòdic gironí, els de la nostra generació ho poguérem ser del naixement de la televisió local. Un gran esdeveniment. L'actualitat gironina servida a casa al moment. Activitats localitzades a la nostra ciutat o en l'entorn comarcal contemplades sense moure'ns del nostre domicili. Notícies, esports, activitats culturals de tota mena. Homes i dones amb qui tenim relació o coneguts de vista apareixen a la pantalla i podem escoltar les seves opinions, o apreciar el seu art o les seves habilitats. Especialment aquelles persones que tenen deficiències de mobilitat poden estar al corrent de la vida ciutadana. Però som tots els que gaudim d'aquest mitjà d'informació. I en aquests 25 anys de rodatge la nostra televisió ha anat progressant, en la tècnica i en la programació. Malgrat haver experimentat la crisi que a tots ens afecta, a Televisió de Girona segueix amb el seu servei a la ciutadania, que bé val la pena celebrar en ocasió de les seves Noces de Plata. Vist el procés que acabem de comentar ens podem preguntar què arribarà en el futur dels nostres mitjans de comunicació?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook