De vegades un ha de limitar-se a reproduir les idees llançades pels altres. De vegades un no pot afegir res que millori el que un altre ha dit. Davant la contundència, claredat i sensatesa del discurs d'Arcadi Oliveras divendres passat a l'assemblea d'indignats de Barcelona, no puc més que fer-me'n ressò: Els governs han donat als banquers del món 2,7 bilions d'euros dels treballadors, 54 vegades el preu d'eradicar la fam al planeta. Al contrari del que el Govern espanyol fa, l'única solució a l'atur és el repartiment solidari del treball; no és una utopia: Lionel Jospin, primer ministre francès, va rebaixar fa 12 anys la jornada laboral de 40 a 35 hores setmanals, i en dos mesos va reduir d'1,5 milions els aturats francesos. Els que manen, i no pas democràticament, són els banquers, els militars i els industrials, els quals fan pagar les costes de la crisi que ells han generat als immigrants, i converteixen aquest col·lectiu en el boc expiatori que aprofiten homes petits de tics feixistoides per guanyar vots. La intervenció sencera és al Youtube. Malgrat tot, Arcadi Oliveras conclou amb un esperançat i sempre positiu: "No us desanimeu!".