L'Agència Internacional de Recerca en Càncer de l'OMS va distribuir dimarts una nota de premsa on s'especificava que s'ha analitzat l'evidència científica, és a dir, tots els estudis científics publicats, sobre la relació entre les radiacions de mòbils i els càncers cerebrals. S'ha trobat associació amb el glioma (maligne) i el neurinoma del nervi acústic (benigne). Tanmateix, aquesta relació s'ha classificat com a "limitada" ja que no es poden descartar del tot que hi hagi biaixos o factors confusors. En definitiva, que podria ser que més endavant, amb més recerca, es trobés que són altres factors relacionats amb les persones que utilitzen els telèfons mòbils els causants dels tumors. D'altra banda, no s'ha trobat prou evidència científica que relacioni els telèfons mòbils amb altres càncers.

Aquesta Agència de l'OMS classifica els diferents elements estudiats en 5 nivells en funció del risc de càncer (1, 2A, 2B, 3, 4). Les radiacions dels mòbils es troben en la categoria 2B per als tumors esmentats més amunt, conjuntament amb d'altres 266 substàncies que són de risc per a altres càncers. És evident, doncs, que estem parlant d'un possible risc de càncer, com bé glossen alguns mitjans de comunicació d'aquí i de fora, i com de forma més imprecisa i alarmant altres mitjans fan aparèixer.

Cal, doncs, ser conscients dels riscos que assumim. Ara bé, una altra cosa és prendre decisions adequades segons el nivell dels riscos i les seves conseqüències (la necessitat, la dificultat d'estar-se'n, etc.). Per exemple, el risc de morir conduint és infinitament més alt que el de morir-se menjant cogombre, però segur que no hem deixat de conduir i, en canvi, potser hem deixat de menjar cogombre.