La vella política té una capacitat gairebé arrasadora de retorn. Gairebé: aquest és un moment esperançador. Abans, quan dèiem que els alemanys havien llençat el pepino, enteníem que acabaven de llançar un formidable torpede sota la línia de flotació d'algun vaixell de la marina reial. Ara, el cogombre porta més càrrega explosiva, això és metafòrica, ja que representa el pagès pobre d'Almeria (que ja és molt ric), les cigales meridionals sempre disposades a cantar i folgar, encara que treballem més hores que a Alemanya, segurament, amb menys nivell tècnic i organitzatiu.

Merkel és una política nana: no només al costat de Churchill, també de Kohl. La vella política pensa en els joves indignats com porcs i per això els envia mànegues i antiavalots. Felip Puig va agafar un destacament de membres de les forces de l'ordre i els va permetre excedir-se -si és que no els va animar- i actuar sense número d'identificació -si és que no va ser idea seva- el que va transformar una honorable companyia policial en una partida de la porra. Puig és un perillós cretí: al temps.

En la vella política, les manies esterilitzadores ens agafen a tots: Cayo Lara, el d'Izquierda Unida, que presenta la mera matemàtica parlamentària d'Extremadura com si es tractés de la defensa del Madrid assetjat pel feixisme. El pitjor no és un govern del PP, és un govern cansat o sense projecte. La vella política pot infectar fins i tot els joves irats, que han portat ventilació entre tanta fosforescència de cadàver -la pudor emanava d'aquest costat de la tanca- temptats a confondre la lluita amb el campament i la tenacitat amb el manteniment de la línia del front. No demanen res que no estigui en la nostra Constitució: democràcia real, càstig als corruptes, fre als privilegis i oportunitats per a tots.

Una Europa covarda prefereix el cultiu del cogombre andalús com a amenaça ubiqua, l'enemic extern en forma de moro de Badalona o expatriat de Líbia. Però un cogombre és un cogombre, no un consolador.