L'anglès és un idioma sense acadèmia, és a dir, sense censura. La gramàtica pràcticament ha desaparegut i el vocabulari s'enriqueix lliurement de tot arreu amb paraules com Parliament del català, per exemple. Durant segles Anglaterra fou governada per reis de parla francesa i per tant l'anglès d'avui té molt de francès, com simbolitza el seu plat nacional, el roast beef, que ve del francès antic rosti boef. L'anglès és tant un idioma llatí com anglosaxó. I el català, què és?

Tres segles d'ocupació castellana es volen eliminar de l'idioma, quan el castellà és igual de llatí. No contents d'imposar una gramàtica de sardana, absurdament complexa, els censors de la llengua eliminen tots els castellanismes. El resultat depuratiu és un català escrit encarcarat i barroc que no arriba a la gent. La vitalitat evident del català al carrer, parlat amb normalitat per la meitat dels immigrants i entès per tothom, cau catastròficament a la lectura, perquè el català escrit poc té a veure amb el que la gent parla.

Josep Pla va patir de valent la censura espanyolista, però tambè la catalanista. Josep Pla ja era un prestigiós escriptor abans de la Guerra Civil i es va trobar que el feixisme de Franco prohibia la llengua amb la qual escrivia. Abans de la Guerra Civil també havia escrit per a diaris madrilenys en un castellà excel·lent. Després sempre es va negar a escriure per Madrid tot i que li oferien pagar-li els articles a preu d'or.

Escrivia a Destino en el castellà imposat, però no el castellà polit d'abans. Volgudament utilitzava un castellà catalanitzat, que era el castellà que parlaven els catalans. Després de la mort de Hitler podria tornar a publicar llibres en català, i Pla escrivia com sempre el català més pròxim al parlat. Però havia de passar per la censura dels correctors.

La mostra més clara és comparar les cartes a mà al meu pare, l'editor Josep Vergés Matas, amb les de Pla que surten publicades al volum 45 de l'Obra Completa. El seu català viu com l'estilogràfica es transforma en correcció academicista. No tan sols els castellanismes habituals, sinó també els localismes de l'Empordà, són eliminitats sistemàticament pels gramàtics de l'uniformisme. Tant el meu pare com Josep Pla, tots dos de Palafrugell, sempre s'acomiadaven escrivint Recorts, ben fàcil d'entendre i ben acceptable en una carta particular. Eliminat. Com s'elimina tota expressió castellana: tabaco, cuento, salvo error, gastos, barco. Per què els castellans poden dir plegar, arribar, rajola i la censura catalana no permet un català tan obert com es parla al carrer?

El pedantisme jacobí arriba a corregir els títols d'articles que Pla cita a les cartes, volgudament catalanitzats per ridiculitzar la imposició del castellà a Catalunya, com "L'entrecomillado", "Decembre" o "Cero i l'infinit" que havien estat prohibits i que ell reescriuria per passar sota els nassos de la censura feixista com si fossin nous articles. Els buròcrates de l'idioma, igual que els censors de Franco, no suporten la ironia ni que sigui contra el castellà. Pla sempre escrivia a propòsit Regimen (en castellà però sense accent) a les cartes. Fins i tot el Règim de Franco surt publicat catalanitzat!