Com a portaveu de CiU a la Comissió d'Igualtat del Senat, el 30 de maig vaig assistir a la presentació a càrrec de Michelle Bachelet al Congrés de les propostes d'ONU Dones, la nova entitat de Nacions Unides per a la defensa de la igualtat de gènere al món. L'expresidenta de Xile porta des del setembre al capdavant d'aquesta institució, per a la creació de la qual el Govern de Zapatero ha aportat 50 milions d'euros, més una contribució anual. En el 2010 i en el 2011 ha compromès 15 i 18 milions, respectivament.

Els eixos prioritaris d'ONU Dones són l'augment del lideratge i la participació de les dones en la societat, l'eliminació de la violència de gènere, la seva implicació en tots els aspectes del procés de pau i seguretat, l'atorgament de poder econòmic i fer de la igualtat de gènere un element central de la planificació i dels pressupostos nacionals per al desenvolupament.

Nacions Unides reconeix que ONU Dones necessita almenys 500 milions de dòlars durant els 5 primers anys per poder complir amb els objectius establerts en el programa, que poden contribuir enormement en les àrees relacionades amb el desenvolupament, la pau i la seguretat en els països menys desenvolupats. Espanya és un dels països que fa més contribucions multilaretals, i ha participat o donat suport a més de 60 programes.

L'any 2009, va fer la "generosa contribució", segons fonts governamentals, de 65 milions de dòlars a l'inici de la creació del Fons Multidonant d'ONU Dones per a la Igualtat de Gènere. S'hi van afegir les aportacions de 3,5 milions de dòlars de Noruega i 880.000 dòlars de Mèxic. Aquest fons, creat específicament amb la missió d'incrementar l'apoderament polític i econòmic de les dones, ha permès atendre a 40 programes en 35 països diferents.

Libèria, Marroc, Líban, Ghana, Nepal, Xina, Sri LankaÉ milers i milers de dones de tot el món treballen sense protecció legal i social, pateixen discriminació i cobren salaris indignes. Amb el fons s'ha pogut millorar les condicions laborals de moltes d'elles, així com enfortir els seus mitjans de subsistència.

La igualtat d'oportunitats entre persones, i especialment la igualtat de gènere, és senyal de desenvolupament, progrés i economia intel·ligent, tal i com va assenyalar Michelle Bachelet durant la seva al·locució. La convivència en democràcia en el nostre país, en plena llibertat de drets, i malgrat les dificultats actuals, fa que puguem considerar-nos uns afortunats. Estem molt lluny de la trista realitat política i social d'alguns països.

És evident que els països desenvolupats tenen la responsabilitat de col·laborar i cooperar per impulsar el desenvolupament dels països menys afavorits. A més, existeix el gran repte de complir amb els "Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni" marcats pel proper 2015. Els ciutadans també poden contribuir i comprometre's de diverses maneres. Existeixen molts programes. En el meu cas, he col·laborat amb el projecte De Dona a Dona, de la Fundació Vicenç Ferrer amb l'objectiu de reforçar i donar suport a la participació de les dones de l'Índia en el seu entorn social i econòmic.

Tanmateix, l'actual conjuntura econòmica i la complexa situació que pateixen cada vegada més famílies, haurien de fer replantejar algunes de les prioritats del Govern de Zapatero. Com tots, el Govern espanyol ha hagut de fer ajustos pressupostaris. Europa exigeix uns nivells màxims d'endeutament, i en conseqüència el Govern del PSOE exigeix contenció a les comunitats autònomes, cosa que afecta directament a tots i cadascun dels ciutadans.

Al llarg dels darrers anys, Espanya ha pogut demostrar clarament la seva solidaritat envers altres països, mantenint (malgrat les retallades) el seu pressupost per les polítiques de cooperació i igualtat.

Ara ha arribat el moment de preguntar-se si Espanya, que lamentablement ha vist com reculava posicions en la llista de les millors economies, ha de continuar essent un dels països que més recursos aporta a la cooperació i solidaritat en l'àmbit internacional.