Cartes

CATI BABOT ARTIGAS. banyoles.

L´estat del benestar es defineix com «aquella forma d´estat a través de la qual l´estat es responsabilitza de garantir una protecció i una promoció d´un nivell de vida mínim per a tots els ciutadans». I el nostre president, Sr. Artur Mas, diu que l´estat del benestar requereix una administració prudent i responsable. Per això el seu govern decideix retallar en sanitat i ensenyament, perquè en aquests dos conceptes, els catalans anàvem sobrats. Sobrats de personal sanitari, sense llistes d´espera en cap especialitat. Sobrats en llits i quiròfans. Sobrats en personal docent. Sobrats en aules, sense rastre de barracons... Gràcies Sr. Mas per aquesta administració tan raonada, estudiada i assenyada, que no tingui cap dubte que el poble català sabrà valorar com és mereix.

I el català va reculant...

JOSEP LLUÍS FELIPE I CUYÀS . bescanó.

La situació del català avui dia és complicada. A tres zones no es reconeix el català com a llengua oficial ni pròpia (Franja de Ponent, Catalunya Nord i l´Alguer). A Andorra, que és un estat, el català és l´única llengua oficial. Tot i així, anant de compres allà et pots trobar dependents que no el parlin, és molt difícil trobar productes etiquetats en català i impossible veure pel·lícules de cinema en aquesta llengua.

A Catalunya tot just avui dia sembla, segons el nou Estatut, que els catalans tenen el deure de saber el català. Aquí la llengua vehicular a les escoles és el català tot i que alguns professors fan el que volen igualment. A l´escola on treballo el professor de socials fa les classes en castellà i és que, després de l´última retallada de l´Estatut, ho pot fer.

Amb tants anys després del franquisme, només hem arribat aquí i encara ens volen fer creure que és un «gran» pas endavant.

Al País Valencià la situació és molt pitjor ja que els dos partits espanyols, PP i PSOE, estan fent una forta política per dividir la llengua per allò del «divide y vencerás». Les Illes i el País Valencià, depenen del centre i del professor. Se´m fa especialment dolorós que el Sr. Camps hagi iniciat un procés per eradicar la línia en valencià del sistema educatiu en favor d´un sistema que pretén impartir un terç de la càrrega lectiva en castellà, un terç en valencià i un altre terç en anglès. També a les Illes Balears s´està debatent un nou Estatut que només obligaria a fer un mínim d´un 33% de les classes en català.

La resta de Països Catalans no tenen educació pública en català. Tot i així a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord existeixen actualment el que s´anomena Escola Bressola que fa escoles privades en català i per tant molts alumnes el poden aprendre encara que no tants com voldrien, ja que necessiten diners per poder fer més classes.

No podem normalitzar la llengua dins un Estat que no vol que ho fem i que, diàriament, l´agredeix. Continuo pensant com Gaudí, que va dir que «sense independència, no hi ha possibilitats de crear, a Catalunya, una política justa, honesta i regenerada». I Catalunya només ens té a nosaltres.

Ni discrimina ni segrega

Jesús Domingo Martínez. girona.

He llegit que amb la llei de no Discriminació de Tracte, el Govern no subvencionarà les escoles que «discriminen per sexe» és a dir, les escoles d´educació diferenciada. Davant aquesta arbitrarietat pregunto, és que se segrega a esportistes de sexe femení per no poder competir amb els de sexe masculí o a l´inrevés? Farà el Govern una llei contra el futbol, la gimnàstica rítmica, l´handbol, el bàsquet, el ballet clàssic o les curses de 5.000 metres?

Fa més de 30 anys que treballant en centres d´educació diferenciada dono fe que mai se´ls discrimina ni segrega, els seus pares els han matriculat perquè els ha donat la real gana i perquè volen el millor per als seus fills. A més, molts ho fan amb molt sacrifici personal. Ningú que defensi l´educació diferenciada està en contra de la coeducació. Hi ha raons pedagògiques de pes que fonamenten l´educació diferenciada, mentre que els fanàtics defensors de la coeducació ho fan per motius polítics o ideològics. Nens i nenes aprenen de forma diferent. Així està reconegut en molts països i els pares ho entenen perfectament bé. Ho demostra l´acceptació que té aquesta opció educativa. S´ha vist que afavoreix l´aprenentatge, especialment en les alumnes. Ho estan fent als Estats Units i a Alemanya, i tota la vida a Gran Bretanya. El democràtic i progressista és que no es prohibeixi als pares poder triar el model educatiu que prefereixin.

Una Gironina generosa

ConcepciÓ costa turrÓ. girona.

Va néixer al carrer Nou, a la seva joventut era una noia rossa, camallarga i molt divertida. Va estudiar el batxillerat a l´Intitut Vell del carrer de la Força, el Magisteri a l´Escola Normal, Infermeria a Barcelona. Va treballar a l´Hospital del Vall d´Hebron, més tard en un Hospital Cantonal d´una impor­tant ciutat europea. Feu una donació econòmica a Seva (ajuda en indi), entitat caritativa, laica i apolítica i es va poder construir un edifici que porta el seu nom de pila, en català, on es por veure la senyera, l´escut de Girona i la seva firma en una ciutat del sud de l´Oceà Índic que fou inaugurat el 4 d´octubre de 1909, on els nens dels suburbis estudien perquè quan siguin grans puguin trobar un lloc de treball digne, que en aquest país seria difícil sense aquesta ajuda directa. En aquest local els nens tenen servei mèdic i dentista. A la nit fan cursos per a adults del barri. Aquesta gironina la podeu trobar cada diada de Sant Narcís a la capella del Sant, on recull el cotó fluix que cura el mal d´orella.