Enric Bug torna a dibuixar. No és cap broma. Qui vulgui constatar-ho pot deixar-se caure divendres pel Celler Espelt, de Vilajuïga, on l'artista presentarà una col?lecció d'il·lustracions, protagonitzades per unes senyores exuberants, vestides amb coloraines pop i turbulències psicodèliques. La mostra es complementarà amb una petita panoràmica per la seva carrera.

OstresÉ Feia potser una dècada que el gran Enric (Bug Rogers) havia renunciat a explotar el seu talent gràfic. Si se t'acudia suggerir-li que tornés a remenar els llapis i les tintes, l'home somreia o t'engegava a dida amb delicadesa. A mi, que sóc fan del seus treballs, aquesta renúncia em semblava una pèrdua. Bug va ser un dels pocs artistes de la comarca capaç d'atrapar, amb els seus dibuixos i cartells, l'esperit dels anys 70 i 80, l'halo d'aquells dies convulsos (i insulsos) que saltaven del punk a la postmodernitat. En aquell moment, les fronteres entre les arts majors i la resta encara no s'havien desdibuixat del tot. I si l'Enric hagués pintat uns quants olis, hagués muntat performances o alguna instal·lació d'aires moderns i enigmàtics, hauria comptat amb l'aquiescència i el vistiplau del públic enrotllat que consumia productes artístics. Però el món va com va.

Lamentar-nos de tot això és perdre el temps. El que ens cal és celebrar que el vell roquer torni a estar en òrbita (i aprofitar-ho, abans no es decideixi a arraconar de nou els pinzells). Ha plogut molt des del 1976, quan el nostre heroi va publicar la historieta The Speed Kills a les pàgines d'Star, però encara continua sent un dibuixant honest, valuós i imprescindible.