El meu amic Ricard és un economista histèric a l'atur. L'altre dia va veure al diari un anunci que deia: "Es necessita economista, imprescindible personalitat obsessiva, per a director de comptabilitat en empresa lligada al sector serveis". Aclarim que ell sap de si mateix que és histèric perquè s'ha psicoanalitzat i perquè ha llegit literatura sobre el tema. Atès que no hi ha estructures psicològiques pures, la histèria del meu amic està contaminada per algun tret lleu de caràcter paranoic. Sense caure en el deliri que el persegueixen, està convençut que la histèria està molt mal vista en els homes, cosa que limita notablement les seves possibilitats laborals. Poc després de llegir l'anunci esmentat més amunt, em va telefonar:
- Tenia o no tenia jo raó? -va preguntar.
- En què? -vaig dir jo.
-Que els economistes histèrics ho tenim pitjor que els economistes obsessius.
- No ho sé -vaig dir-. A un cap de comptabilitat li va bé l'obsessió, perquè no se li escapi cap número.
- I què me va bé a mi?
- Potser portar els números d'una cadena de perruqueries.
Li vaig dir això perquè he associat des de sempre l'activitat perruquera amb la histèria. Fins i tot sense poder demostrar-ho científicament, estic convençut que la gent dedicada a la cura del cabell té tots els trets característics d'aquesta patologia. Ho sé perquè, sent obsessiu, reconec un histèric a mig quilòmetre. A més, a la meva perruqueria habitual només hi ha histèrics i histèriques. M'agraden per sortir del meu ambient, però la seva conversa m'esgota, com la del meu amic Ricard.
El cas és que després de pocs dies d'aquesta xerrada telefònica, vaig rebre una trucada d'en Ricard. Es veu que havia enviat el seu currículum histèric a una cadena molt important de perruqueries, d'on l'acabaven de convocar per a la realització d'una entrevista personal. El seu pànic, ara, era no resultar prou histèric. De fet, em va semblar observar en ell trets obsessius inèdits en la seva personalitat. Era un histèric que esdevenia obsessiu quan s'espantava. Per descomptat, va perdre la feina i ara viu lliurat completament a la paranoia.
