és molt natural que alguns espais urbans, amb el pas del temps, es transformin i també que canviï la seva vitalitat i l'activitat que s'hi desenvolupa. L'experiència ens ho demostra. I així veiem com un carrer o una plaça que en altre temps havia estat molt concorreguda hagi quedat pràcticament deserta. Que un carrer que havia tingut una intensa activitat comercial s'hagi quedat sense cap botiga. I en canvi zones que tenien un caràcter rural s'hagin convertit en urbanes. Tot això ho hem pogut veure i com provar-ne l'exactitud. Carrers que es consideraven de segona categoria ara siguin dels més concorreguts i valorats. El que no és tan freqüent és que un mateix espai urbà uns dies o fins i tot en diferents hores d'un mateix dia canviï radicalment l'activitat que s'hi desenrotlla.
Aquest era el cas de la nostra Rambla, des de temps immemorial fins l'any 1944 en què s'inaugurà la plaça de Mercat diari. En aquells ja llunyans temps, des de primera hora del matí fins al migdia a la Rambla s'hi celebrava el mercat d'abastaments. Parades de venda de carn, de polleria, de fruites i verdures... omplien tot aquell recinte que per unes hores era lloc de trobada de venedores i compradores. Quan s'acostava l'hora del migdia aquell panorama començava a canviar. Disminuïa l'afluència de la clientela, mentre les parades gradualment s'anaven retirant, fins a desaparèixer del tot. Després d'una ràpida i contundent actuació de la brigada municipal de neteja, aquell recinte, que durant unes hores havia estat plaça de mercat, es convertia en elegant i distingit passeig. Els bars i cafès hi muntaven les taules i butaques i els que disposaven d'unes estones lliures entre la jornada laboral del matí i l'hora de dinar, prenien l'aperitiu o passejaven amunt i avall de la plaça transformada en passeig.
Però d'això ja n'hem parlat i no és el tema d'aquest article. El que avui vull comentar són dues ben diferents escenes que es desenvoluparen en un mateix escenari, pels mateixos dies. Tinc a la vista dues fotografies que corresponen als anys vint del segle passat. L'escenari és l'espai que es trobava entre la muralla que tancava el baluard de Sant Francesc de Paula i el riu Onyar. Aquella muralla s'aixecava paral·lela al curs del riu, pel lloc on ara hi ha l'entrada principal de la Plaça del Mercat. En aquella zona hi tenia el seu aquarterament el regiment d'Artilleria. El regiment disposava de tres edificis. On ara hi ha la plaça Salvador Espriu s'hi trobava l'antic convent de Sant Francesc de Paula, convertit en caserna. En la zona més propera al carrer Ultònia i inici del de la Rutlla, l'edifici que l'any 1912 s'havia construït per a mercat de bestiar i l'any 1917 s'havia cedit als artillers. Entremig d'aquells dos edificis habilitats per a caserna s'aixecava el baluard de Sant Francesc. En l'interior d'aquell baluard hi havia el Parc d'Artilleria. Tot aquell espai urbà es podia considerar zona militaritzada, tanmateix era lloc de pas en direcció a la Rutlla o a la zona de l'eixample. Però encara més, els dissabtes i els dies de Fires s'hi celebrava el mercat de bestiar. Per tant en aquell mateix espai, uns dies s'hi veien homes uniformats maniobrant amb canons i marcant el pas; mentre que un altre dia pagesos i ramaders amb brusa i gorra o barretina mercadejant bestiar de peu rodó. Això és el que es pot apreciar en les dues fotografies a les que em vull referir.
En la del dia de mercat s'hi veu una gran animació. A la mateixa muralla del baluard tota una filera de bestiar boví hi és lligat en unes argolles fixades en el mur. Altres animals es mouen per l'entorn menats pels seus propietaris que en fan oferta al possibles compradors. Altres van conduïts pels que ja els han comprat i es disposen a abandonar el recinte. El personal, que hi és en abundància, es tot del gènere masculí. Aquell mercat o fira era cosa d'homes. Ni per casualitat s'hi pot veure cap dona. Tot el contrari del que passava en el mercat de verdures, on era excepcional trobar-hi un home. Aquells pagesos i ramaders van tots amb el cap cobert. Ja són molt pocs els que encara llueixen la tradicional barretina. La majoria porten gorra. Els ramaders porten una brusa negra que els arriba fins a genoll. Alguns sota la brusa hi porten el vestit de mudar amb la corresponent camisa i corbata. Acabat el mercat es trauran la brusa per anar a dinar, vestits com senyors, a alguna de les fondes o hostals on ja tot està a punt per rebre la tan esperada clientela dels dissabtes o dels dies de Fires. Tots aquells homes, sense excepció, porten el corresponent bastó, el qual tan pot servir per posar a rega l'animal, com simplement per complement del respectiu abillament.
En aquell àmbit mercantil no només es negociava el bestiar sinó que també servia per fer vida de relació. Molta d'aquella gent del camp vivien concentrats en les respectives masies i atents als propis conreus i a la cria dels animals, sense relacionar-se gairebé amb ningú més que amb els familiars amb qui convivien. Aquell dia de mercat tenien l'ocasió d'esplaiar-se conversant animadament amb homes d'altres pobles, canviar impressions, comentar les incidències de l'activitat agrícola i ramadera, i potser fins i tot intercanviar algun comentari sobre la política del país. L'ambient d'aquell mercat té un aspecte molt relaxat. No es veu ningú que vagi atrafegat, la gent està repartida en rotllanes o contempla tranquil·lament el panorama. S'hi veuen un bon nombre de tartanes i només dos o tres camions. Encara en l'àmbit rural predominava la tracció animal, com també cavalls, muls i bous s'utilitzaven pels treballs del camp.
L'altra fotografia està presa en el mateix escenari, i per la mateixa època. Però l'aspecte d'aquell mateix espai urbà és ben diferent. Es tracta de la visita que va fer a la guarnició de Girona el Capità General de Catalunya, que ho era en aquella avinentesa Miguel Primo de Rivera, el que poc temps més tard es convertiria en President del Govern de la Dictadura. Tots els personatges que hi surten vesteixen l'uniforme militar amb els distintius de la corresponent graduació. El General amb el faixí, el sabre i la vara de comandament. Tots els oficials que acompanyen el Capità General, ajudants i Estat Major, també amb sabre, distintius i condecoracions. Els oficials al front de la formació, muntats a cavall. Els canons amb els corresponents servidors, i enganxats als quatre cavalls que han d'arrossegar cada peça. L'ambient general de l'escena és de solemnitat, de rigor, d'uniformitat. Evidentment, la fotografia és muda. Si aquesta i l'altra tinguessin sonoritat notaríem moltes més diferències entre una i altra. En una els tocs de corneta, les ordres de comandament en castellà, el silenci de la majoria. En l'altra la conversa relaxada i en la llengua del país, amb les peculiaritats de cada comarca. En una la rigidesa, en l'altra la distensió.
Actualment seria impensable la celebració d'un mercat en una zona militar. No seria possible obtenir aquestes fotografies d'un ambient tan diferent, en un mateix espai.
