Fa quatre anys una de les característiques que va sobresortir en la constitució dels ajuntaments gironins va ser l'elevat nombre de consistoris on la força més votada quedava apartada de l'alcaldia. Enguany ha descacat el nombre d'ajuntaments que tindran governs en minoria, sobretot en algunes ciutats de les més importants de la província com Blanes, Lloret, Salt i Olot, a més d'altres com Cassà de la Selva, Santa Cristina, la Bisbal o Sant Julià de Ramis. També serà el cas de Girona quan es constitueixi. La majoria tenen CiU com la força més votada. Els nacionalistes pretenen traslladar a l'administració municipal el govern sense majoria absoluta de la Generalitat. No és el mateix, però caldrà veure com es gestiona. Sobretot en una de les etapes més difícils des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Diari de Girona informava fa uns dies que els municipis gironins deuen en total 610 milions d'euros a bancs i caixes. En termes absoluts, Girona lidera el deute (58,3 milions d'euros), però si ho mirem per habitant els primers són Castell-Platja d'Aro (2.549 euros), Sant Joan les Fonts (1.884) i Tossa (1.868). És la conseqüència d'uns anys de desmesurada alegria en la despesa. Una de les claus d'aquest deute ha estat no emprendre amb els ingressos extraordinaris procedents de l'explosió immobiliària inversions en infraestructures, el manteniment de les quals no pogués afrontar-se amb els recursos ordinaris. Just el que ha estat el taló d'Aquil·les de les finances municipals durant l'època de bonança, quan la majoria dels municipis destinaven el mannà dels ingressos de llicències d'habitatges a construir infraestructures que ara no es poden ni mantenir. Es tracta d'un exemple de gestió austera en temps de bonança que ara tots els municipis hauran d'aplicar de manera radical en temps de crisi.