T inc un amic que es caga en totes les eleccions. Literalment. El que per a d'altres és "la gran festa de la democràcia" comença per a ell de bon matí fent les seves necessitats i col·locant dins del sobre el paper amb què s'ha eixugat el cul. Després el dipositarà amorosament dins de l'urna. La primera idea era utilitzar de netejacul una papereta electoral, però la va aparcar perquè sospitava que el partit elegit intentaria que el vot, tot i emmerdat, fos vàlid. La imatge dels apoderats apartant la merda per veure a qui correspon la papereta a mi em semblava exagerada inclús tractant-se de polítics catalans o espanyols. Els atorgava un mínim de dignitat. Però el meu amic els té per prou miserables per apartar la merda a la recerca del vot i segueix usant paper de vàter. Això que hi guanya en suavitat.

Tenia raó ell. L'esperpent d'ERC a Girona lluitant per la validesa d'un vot que anava acompanyat d'una estampeta de sant Escrivà de Balaguer confirma que per un cavall en forma de poltrona els polítics donen no un regne, sinó l'escassa dignitat que els queda. L'argument dels republicans en favor de la ja famosa papereta és que al partit "hi ha gent de molt diverses sensibilitats, també cristians" i algun devia creure convenient acompanyar el vot amb la imatge religiosa. Com intuïa el meu amic, reclamarien la validesa d'un vot ple de merda explicant que dins del partit hi ha gent de molt diverses sensibilitats intestinals, també diarreics. Si el TSJC ho admet crearà un precedent: serà vàlida tota papereta acompanyada del que sigui -un cromo de Messi, un metafòric tros de xoriço, el cagarro del meu amic...- o només s'atorga aquesta prerrogativa als sants?

I si la imatge no la va col·locar un votant? I si és sant Escrivà qui des del cel i amb la facultat sine quae nonmiraclera dels sants, s'ha fet present en esperit i estampeta per donar suport a ERC? Essent així, el regidor correspon a ERC per dret diví, que sempre és menys patètic per tapar els fracassos que el conte del votant creient.