Els continus canvis en el decret de llei de reforma dels convenis col·lectius ?-l'última redacció dels quals es decidirà en els escons del Congrés dels Diputats-, així com en el reglament dels expedients de regulació d'ocupació (ERO), no semblen els passos més adequats per aconseguir la buscada benedicció dels mercats internacionals a la nostra economia. Les batzegades de l'Executiu sobre qüestions com la durada dels convenis una vegada que han complert el període pactat, les condicions per despenjar-se dels acords sectorials o la qüestionada legalitat d'un arbitratge forçós per resoldre els conflictes amb desavinences, aconsegueixen sembrar dubtes sobre una norma, la redacció final de la qual sembla quedar encara lluny, ja que encara caldrà buscar un consens dels partits polítics. Els intents del Govern de Zapatero per satisfer les dues parts -patronal CEOE i sindicats CCOO i UGT- que durant diversos mesos de negociació no han aconseguit posar-se d'acord, sembla trobar-se darrere d'algunes de les decisions d'última hora. De l'acostament als sindicats que es va fer amb el primer avantprojecte, s'ha fet un gir en qüestió d'hores per intentar satisfer també la patronal. Així, en el nou reglament sobre expedients de regulació d'ocupació (ERO), ara es permetrà que les empreses que prevegin pèrdues "transitòries" se sumin a l'acomiadament de 20 dies. Tots aquests canvis, en principi imprevistos, només serveixen per abonar el terreny de la incertesa en un moment especialment delicat per als mercats, com ho demostra la sotragada de la borsa i l'augment de la prima de risc del deute espanyol. El Govern, com és evident, ha d'assumir el paper de legislar després del fracàs de les negociacions entre els agents socials -tal vegada influït pel resultat de les últimes eleccions- però el missatge que s'ha de transmetre no és altre que el de la certesa.
