Segons dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la renda familiar disponible bruta (RFDB) de Lloret, l'any 2008, va ser de 14.927 € /habitant, inferior a la de la Selva (15.378 €/ habitant) i a la de Catalunya (17.065 € /habitant).

Si l'índex de Catalunya és igual a 100, el de la Selva equival a 91,5 i Lloret està per dessota, amb un 87,8. Per contra, l'índex de Lloret l'any 1991 era del 155,8, l'any 1996 era del 139,8, i l'any 2001 era de 100,2. És a dir, s'ha retrocedit 88 punts percentuals entre 1991 i 2008. D'ocupar les primeres posicions del rànquing s'ha passat a quasi tretze punts percentuals per dessota la mitjana de Catalunya, el mateix índex que tenen Salou (87,1) o Roses (87,5) i molt lluny del de Matadepera (190,8) que ocupa la primera posició. Aquestes dades del 2008 poden empitjorar els anys 2009 i 2010 per la tenaç crisi econòmica.

La RFDB mesura els ingressos que les persones destinen al consum o a l'estalvi. A Lloret, els recursos de les famílies provenen del treball assalariat en un 61,7%; de les activitats professionals i de petites empreses de menys de nou assalariats en un 29,6% i d'un 8,7% de les prestacions socials per jubilació i atur. L'any 1991 eren d'un 32,6%, un 60,3% i un 7,1%, respectivament. En aquest període, doncs, s'ha capgirat la relació entre la remuneració del assalariats i les rendes d'activitats empresarials i professionals.

Esbrinar les causes d'un canvi tan dràstic és una tasca complexa, però el resultat és la progressiva conversió de Lloret en un poble d'assalariats i en una pèrdua important de les rendes de les classes mitjanes amb negocis familiars o activitats professionals.

Per tant, Lloret avança cap a una societat dual formada per grups amb treballs qualificats i ben retribuïts i altres amb aturats o amb treballs precaris, poc qualificats i mal pagats.

De fet, l'increment poblacional del 88,25% entre el 2000 i el 2008 (de 20.045 a 37.734 habitants) ha nodrit d'assalariats la construcció i l'hostaleria, sectors amb un alt volum d'economia submergida que, estadísticament, s'ha reflectit amb un ritme de creixement de la RFDB insuficient per mantenir la posició privilegiada d'antany.

Un Lloret econòmicament estancat, amb una inestable convivència multicultural i una fràgil cohesió social és un toc d'atenció i un repte pel nou ajuntament constituït dissabte passat.

Caldrà una actuació assenyada, diàleg a dojo i màxim consens amb un marge de maniobra mínim per l'escassetat dels recursos públics i per les polítiques d'austeritat imposades.

Bona feina i bona sort!