El projecte de desdoblament de la N-II és un dels principals objectius per a la demarcació de Girona. Per aquest motiu, des de CiU al Senat es fa tot el possible perquè això es converteixi en una realitat. La darrera sessió de control a la Cambra Alta ha estat un bon escenari per despertar novament l'interès de l'Administració Central. Durant la darrera sessió de control, vaig preguntar al ministre de Foment, José Blanco, sobre les intencions reals de licitar les obres de manera immediata. El ministre em va respondre que en les properes setmanes sortiria publicada al BOE la licitació, i que no m'apuntés el tanto. Em vaig alegrar de la notícia, així li ho vaig comunicar.

Aquest no ha estat el primer cop que li he preguntat sobre aquesta infraestructura. Prèviament, a començaments dels mes de març, vaig adreçar-li una pregunta per explicar-li la importància que té per a nosaltres el desdoblament, no només des d'un punt de vista econòmic o social, sinó també des del punt de vista de la seguretat vial. En aquell moment, Blanco va anunciar que no tenia pressupost per a aquesta obra, argumentant els ajustos pressupostaris realitzats per part del Govern per poder complir amb l'objectiu de dèficit. Va dir que no tenia recursos per a carreteres, ja que es destinaven a les inversions de ferrocarril de rodalies, alta velocitat i mercaderies, prioritat del ministeri. Sincerament, després de les paraules del ministre, sorprèn molt conèixer l'autorització, per part del consell de ministres, de la licitació del tram Sils-Caldes de Malavella.

Òbviament, des del govern de Zapatero aconseguien omplir de titulars els mitjans de comunicació locals a un mes vista de les eleccions municipals, però es tractava novament de paraules buides de compromís i amb intencions electoralistes, ja que avui, quasi 50 dies després de l'autorització segueixen sense haver licitat les obres. Espero que aquest cop les seves paraules no perdin la poca credibilitat que els queda.

Les polítiques d'inversions del Ministeri no tenen cap sentit i no existeix un criteri clar i lògic que justifiqui les decisions estratègiques pel que fa a inversions i infraestructures estatals. La N-II no ha estat mai una infraestructura prioritària pel Govern d'Espanya i des del ministeri s'està fomentant un clar greuge comparatiu entre territoris. Així ho demostra el fet que aquest desdoblament mai hagi estat inclòs en el Pla Extraordinari d'Infraestructures, a diferència d'altres licitacions com les obres de la carretera A-66 entre Benavente i Zamora per un valor de 210 milions d'euros, que ha estat inclòs en el PEI per tractar-se, segon el ministeri, d'un projecte de cohesió territorial i d'una connexió nord-sud. Des del ministeri ens diuen que no tenen recursos per a inversions a Catalunya, però aquest és una clar exemple que els tenen per iniciar licitacions d'obres poc urgents i de dubtosa rendibilitat. Tot i que s'omplen la boca dient que a la nostra comunitat és on més han invertit cal recordar alguns aspectes. D'aquestes inversions a Catalunya només s'han dut a terme el 0,8% del total de licitacions d'obres públiques importants iniciades el 2011. En les línies de rodalies només han realitzat obres de millora per valor de 133 milions dels 4.000 milions compromesos entre 2008-2015, que representen el 3,3% del total.

Si des del Govern central volen demostrar el seu compromís amb Girona, aleshores, han d'agilitzar la licitació del tram Sils-Caldes i incloure en el PEI el desdoblament de tota la N-II. D'altra banda les seves promeses hauran quedat en un no res.