El Teatre-Museu Dalí, amb permís de Jordi Tardà o sense, es convertirà aquest setembre en el museu del rock (a l'aire lliure). L'Acústica celebra la seva primera dècada d'existència amb Salvador Dalí canta, un espectacle a mida i ple d'artistes de renom, que servirà per difondre la vessant poètica de l'artista. La participació en la festa d'Amanda Lear i Alice Cooper -dues figures immortalitzades en obres del museu-, contrapuntejats per Pau Riba, converteix la proposta en un fet musical inèdit, significatiu i de dalinisme militant.

El punt de partida de l'espectacle ja és un encert, perquè els experiments poètics de Dalí mai no han obtingut el reconeixement necessari. El seu interès per la poesia ve de lluny, com demostren els versets de la revista escolar Studium. A finals dels anys 20, l'amistat amb García Lorca va revifar aquesta pulsió, d'on va brollar un diluvi de proses retallades i poemes en prosa. El surrealisme desbocat d'aquests textos, tot s'ha de dir, va merèixer el rebuig general de l'establishment mediàtic. Poc després de la publicació del Poema de les cosetes, una revista de Barcelona recomanava al notari Dalí que tanqués el noi en una casa de salut. Catalunya funcionava així.

Reivindicar aquest llegat literari, en companyia del llenguatge del pop i del rock, és un altre encert. Malgrat que Dalí no fos un gran apassionat d'aquests gèneres musicals, estava força al dia del que hi passava. Hi va ajudar que compositors com John Lennon fossin grans aficionats a la seva obra. O que el figuerenc tingués una imatge pública i un tren de vida equiparable al d'una gran estrella del rock Que grans que són la gent de l'Acústica!