L'aventurer Peter podia haver anat molt bé a Cadaqués o a Barcelona, perquè ell pinta, compon poesia, és escultor, músic i tot allò que es puguin imaginar que és creatiu i queda bé per enlluernar el personal. Com que a casa seva s'avorria, i era aviat perquè la mare el col·loqués a l'empresa de serveis que havia creat amb tant d'èxit, va anar a Girona a viure la vida. El trobareu en el pub anglès, entre pintes i repassant les noies que més li agraden, i és que les gironines són tan mediterrànies.

En Peter s'estava amb la Maria. La Maria és una noia que està intentant acabar la carrera, que li encanta el cinema francès, que voldria viatjar a les Açores, que es veu que té un microclima molt especial, a banda d'un anticicló que sempre surt a la informació del temps com el poble aquest de Santa Margarida i els Monjos; i que ho donaria tot per fer de biològa. Com que la Maria és una noia inquieta i que es mira la vida amb optimisme, decideix fer un màster de l'especialitat que imparteixen a Huelva, que li n'han parlat mot bé i que potser l'ajuda a obrir-se portes. Mai se sap.

En Peter, que li fa molta peneta que marxi la Maria, li dedica una cançó molt íntima i sentida, i que per la melodia recorda un xic a un tema dels Pulp. Però això la Maria no ho sap, que no coneix gaire això de la música independent britànica.

Mentre la Maria és al sud, en Peter, que és un poeta maleït i un compositor tendre i sensible, explica les seves penes d'amor a la Laia. La Laia és la millor amiga de la Maria, però ves per ón, acaba sent l'amant maleïda d'en Peter. Una amant convenientment amagada perquè a la Maria no li arribi un atac de banyes. Si veiéssiu com li jura amor etern, sembla un personatge de Shakespeare! Amb quina passió i quina força.

Però com tot a la vida, les coses que més s'amaguen són les primeres que surten a la llum. I un dia la Laia es troba que qui pica a la porta de casa no és la companya de pis, com es pensava, sinó que és la Maria, que es troba en peu de guerra. I allà, al llit, troba en Peter, amb la seva guitarra, uns porrets, i la llibreteta negra de poemes en la qual n'ha escrit algun o altre de T. S. Elliot, per fer-lo passar per seu. L'escàndol desperta tot el veïnat a les tantes de la matinada. I és que la Maria no entén que hi ha ànimes que no es poden plegar als convencionalismes socials.

En Peter, quan es cansi de les seves aventures, tornarà a casa seva, i la mamà decidirà que ja és prou madur per rebre els beneficis considerables del negoci, i fins i tot alguna o altra stock option, i potser ja no es recordarà de les noies de Girona, tan mediterrànies.