Cartes

del cap de l´oposició

de Sant Joan de Mollet

miquel parramon faüchs. sant joan de mollet.

Senyor cap de l´oposició, el passat dia 11 de juny de 2011 es va celebrar la constitució del nou Ajuntament. Tot va anar «sobre rodes» fins al moment de la seva intervenció. Senyor cap de l´oposició de CiU, és una llàstima que el primer dia de la seva intervenció en la constitució del nou ajuntament, el dediqués a criticar al nou equip de govern tot just constituït. Crec que abans de pronunciar-se de la manera que ho va fer, hauria d´haver estat informat de les normatives i reglaments municipals. Vostè va criticar que passats vint dies de les eleccions a l´alcadia, encara ningú li havia fet saber què pensaven fer amb vostès i quin càrrec tindrien dins l´equip de govern (no és normal que l´oposició tingui càrrecs). Sàpiga que res se li podia dir si al nou equip de govern encara no estava constituït. Una altra cosa seria haver convocat reunions a banda per arribar a acords abans de la presa de possessió, però, això tant ho podien demanar ells (JperM) com vostès.

Voldria recordar-li que qui ha guanyat les eleccions ha estat JperM i no ERC, amb ells l´únic que hi ha és un acord municipal, res més. Entenc que aquesta dolorosa derrota no el deixi dormir, tothom sap que el seu mestre va ser un home amb un cor de pedra, ple d´odi i ràbia amb tots aquells que no compartien les seves idees.

Vostè parla de respecte i de democràcia, quin respecte i quina democràcia? La que predicava vostè quan era regidor a l´equip de govern? Personalment vaig ser escridassat, insultat, amenaçat i agredit en públic quan jo estava a l´oposició i bé que en disfrutava vostè,o no ho recorda? Tot un poble en va ser testimoni, i ara vostè vol un tracte d´àngels? Sap, la història no oblida i vostè, políticament, no pot ser perdonat. Nosaltres vam demostrar que l´oposició pot fer la feina ben feta si es vol, ara li toca a vostè demostrar-ho.

De miserables

a intocables

Narcís Torra Díaz. GIRONA.

El Diari de Girona de dimarts (14/06) va publicar una sentència amb un articulat tendenciós: «Dos escriptors han de pagar 2.500 euros a l´autor d´un llibre que van plagiar». Benvolgut redactor senyor Santiago, per què només publiques la part més sensacionalista de la sentència? Per què no informes també que l´individu que diu que ha creat una obra ha estat sentenciat amb un «nul·la aportació artística»? a més aquest individu d´escriptor no en té res! Ja li agradaria!

Mireu-vos el currículum del meu pare i veureu que no té necessitat de plagiar ningú, ell sempre que cita el seu inseparable Josep Pla ho fa referenciant, quan fa guions per a la ràdio els fa ell solet, amb dades de la seva hemeroteca, que molts voldrien tenir. En les xerrades als centres cívics i socials de gent gran, és ell qui tria el contingut i l´elabora. Dels vídeos que al llarg dels 80 van representar Girona a diferents festivals de cinema internacional què me´n dieu? Tenia alguna necessitat de plagiar l´obra? Ja us ho dic jo, cap! No hi ha dret que un aprofitat el situï en un lloc que no es mereix.

Senyors jutges, vostès ja tenien la sentència pensada, si haguessin mirat bé una per una les proves ho tindrien més clar. Ara el mal ja està fet, i com diu la cançó «El juez es un rey, por encima del bien y del mal», com sempre intocables i buscant els flaixos.

Que cadascú pensi el que vulgui, només voldria dir-vos que ja voldrien molts tenir la passió que té en Quim per Girona, l´afany de divulgació, les hores que ha passat, passa i passarà parlant de la nostra ciutat. Al final el temps posa les coses al seu lloc, però el mal ja està fet (periodistes i jutges). Per acabar, Quim no canviïs! T´estimem!

L´estel d´en Joan Codina

GUIM I Carles ros.

castellar del vallès (barcelona).

L´avi Joan, de la Codina»de Susqueda, ens ha deixat. L´avi gran, com jo li deia al meu fill Guim, que té 5 anys. Podria dir deu, cent o mil paraules per definir en Joan Codina, com aquelles paraules que a ell li agradava dir en una reunió familiar, però no ho faré. Podria escriure deu, cent o mil poemes, d´aquells que a ell li agradava escriure, però tampoc no ho faré. Podria dedicar-li deu, cent o mil llibres, d´aquells que tant li agradaven de llegir, però no ho faré tampoc. Perquè crec que amb una sola paraula en tinc prou i tots aquells que el vau conèixer segur que estareu d´acord amb mi: bo.

En Joan era un home bo. En Guim sempre em diu que quan ens morim ens convertim en un estel. Quan li vaig dir que l´avi gran havia mort, em va preguntar: «S´ha convertit en un estel?». I jo li vaig dir que sí, que s´havia convertit en un estel. I en Guim té raó. En forma d´estel o en la forma que cadascú vulgui pensar, però segur que serà al cel. Perquè si algú es mereix un lloc al cel aquest era en Joan Codina. L´avi Joan. L´avi gran. Avui no és un dia per estar tristos. No hem de plorar. Hem d´estar contents i recordar en Joan com era i tot el que va fer. Si no ens pot passar que les llàgrimes que ens tapen els ulls no ens deixin veure el seu estel.

En Joan Codina no ha mort, és viu per a tots nosaltres. I si el voleu veure, sortiu al carrer i mireu al cel. Allà hi és ell. L´estel d´en Joan Codina.