Em complau molt quan estic vagarós, i això no passa gaire sovint, asseure'm a la terrassa de l'Arc. Sol ser a mitja tarda, quan el sol bat de ple i canvia el color de les pedres de la Catedral que adquireixen un to lluminós i clar. Dedico un pensament sempre a en Lluís Bonaventura, alço la vista a la solemnitat de la façana i l'escalinata i m'entretinc en els dibuixos del paviment de còdols. Deixo caure també la mirada a la Pia Almoina i burxo una mica en els records d'infantesa, mentre desfilen les noies de les Escolàpies o del Cor de Maria. Sovint passa en Pablo, el campaner de la Catedral, o un dels seus fills, en Gustavo.
Aquests darrers dies comentem els avenços del vitrall del darrer finestral de la façana nord, que ara s'ha obert. Des de casa he vist com desapareixia la bastida i la lona blava que tapava l'obra i, ara, des de fora, ja es pot admirar en la seva novíssima plenitud la traceria i el vitrall obert per fora. És per això que pregunto pel vitrall de colors, el vitrall per dins, que acabarà de completar una operació de recuperació de la Catedral. Em diuen que va avançant la instal·lació i que és qüestió de pocs dies que es completi el mosaic de colors que Sean Scully ha dissenyat per matisar la llum exterior i transmetre la geometria dels colors. En Pablo i en Gustavo em conviden a pujar-hi i no trobo mai el moment de fer el trapasser, tant com m'agrada.
Els darrers treballs del vitrall coincideixen amb aquestes tres setmanes de pròrroga forçosa que s'ha produït, tot esperant la confirmació dels resultats de les eleccions municipals, a la ciutat. Unes setmanes que allarguen una transició coneguda i reconeguda, i que posposen fins al mes de juliol l'elecció d'alcalde.
Mentrestant, la ciutat no s'atura i els esdeveniments es van succeint. Tant a nivell intern de l'Ajuntament com en relació amb la pròpia vida ciutadana. Amb un coneixement progressiu de com serà l'estructura del nou Govern municipal, la seva distribució de responsabilitats, el cartipàs, en definitiva. És indiscutible que el dibuix que es perfila permet ja d'albirar algunes orientacions i prioritats, que caldrà jutjar quan entrin en ple funcionament i se'n coneguin els primers resultats.
I també és molt clar que malgrat la suspensió de tots els procediments, les maquinàries de les organitzacions polítiques van concretant possibles pactes i la novetat singular d'un possible pacte entre CiU i el PP al Consell Comarcal del Gironès, que dóna, em sembla, modestament, un dibuix esbiaixat de la realitat electoral de la comarca.
I en la dinàmica ciutadana, avui mateix, amb els actes del desè aniversari de la revista TopGirona, o la setmana vinent amb els actes del Fòrum Impulsa, que promou la innovació entre els joves i situa la ciutat en el centre de gravetat de recerques i iniciatives d'abast mundial.
És fins i tot probable que l'acabament de les obres del vitrall caiguin en aquest interval de tres setmanes de pròrroga que han obligat l'Anna Pagans i tots els regidors i regidores en funcions a allargar uns quants dies més la seva activitat municipal, quan ja s'havien fet a la idea que era imminent l'acabament d'una etapa de les seves vides i en començava una de nova que haurà d'esperar una miqueta.
Vinculo el vitrall i la transició perquè m'ha semblat significatiu que fins i tot en els casos on hi ha, com ara, solució de continuïtat, la continuïtat institucional és un valor intrínsec, sòlid, que s'ha de preservar i que atorga a la institució municipal el pes cívic i ciutadà que correspon a una Administració de molts segles i de representativitat progressiva del conjunt de la ciutadania.
La dinàmica inexorable del temps és imparable i ens fa evident que som transitoris sempre, com aquesta transició, i que les ciutats i les societats perduren en la memòria col·lectiva transmesa de generació en generació o en el testimoni mut dels murs seculars cisellats per les mans expertes de picapedrers anònims que no han passat a la història, però que hi han deixat petjada perdurable.
Entendre la Catedral mateixa com un permanent work in progress (una obra de la Seu, forçant la interpretació retrospectiva) i la ciutat i la societat també, ens dóna la dimensió exacta del sentit històric dels moments i la seva constant evolució.
