La violència és incompatible amb la democràcia. La pobresa, també. La resignació, així mateix. En democràcia, la mà estesa per a la salutació marca la frontera d'una persona, el límit infranquejable sense el seu permís explícit per al petó o l'abraçada. En democràcia, només es pot escridassar a qui també es pot aplaudir, però no val limitar les esbroncades i deixar únicament en peu els aplaudiments.

El comportament de les persones que van sacsejar a Barcelona el parlamentaris autonòmics violenta la democràcia. L'existència de cinc milions d'aturats violenta la democràcia (dret constitucional a "un treball digne"). Els executius que cobren cent vegades més que un treballador mitjà sense arriscar el seu diners violenten la democràcia. Rescatar bancs, no admetre la cancel·lació de la hipoteca per lliurament de la casa i desnonar a a cor què vols (dret constitucional a l'habitatge) violenta la democràcia. El govern dels mercats violenta la democràcia. Els paradisos fiscals violenten la democràcia. Presentar a una persona que serà jutjada per corrupció a la presidència d'una comunitat autònoma violenta la democràcia. No hi ha democràcia sense meritocracia.

Davant els greus -i sobretot importants- esdeveniments del Parlament, s'insisteix que "no tot el moviment 15-M és culpable". No hi pot haver "tot el moviment" on no hi ha res. Ni cara ni rastre, només una espuma teixida per la desigualtat. Per això tampoc pot morir. Fins i tot la sagaç Aguirre diu primer que són insignificants, els acusa ?després de totalitaris i més endavant els copia la seva proposta bàsica de llistes obertes.

Quan s'ensenyaven humanitats, es podia parlar de la capsa de Pandora. Per fortuna ja parlem anglès, i entenem l'expressió saxona "the cat is out of the bag". Quan el gat és fora del sac, no hi ha forma de tornar-l'hi a ficar, encara que sí de carregar contra ell.

L'helicòpter d'Artur Mas li servirà també per arribar abans a l'hospital on ha retallat l'atenció als ciutadans? Fulgurant i fugaç, el 15-M va despullar les contradiccions entre la pràctica i els principis democràtics. Ha avergonyit els governants, ha modulat el discurs polític i ha encomanat els votants des de la pau i la paciència. Saltar de la ?manifestació a la confrontació desnaturalitza la seva aposta, però Aguirre només els desafia perquè sap que és més fàcil ?governar sobre Telemadrid que sota el microscopi implacable. Mentre no es resolgui la desigualtat, la indignació seguirà vigent, encara que els Indignats no hagin estat a l'altura.